Entrades

Compartim en aquest espai un interessant article dedicat a la valoració energètica dels residus a Europa publicat a www.residuosprofesional.com per part de Joaquín Pérez Viota, president d’AEVERSU

Situar la valorització energètica com un component essencial en l’estratègia i la planificació de tractament de residus permetrà reduir la dependència dels abocadors i contribuir a la seguretat energètica.

La gestió de residus a Europa es troba en un moment decisiu. La Unió Europea ha establert objectius ambiciosos per reduir l’eliminació de residus a l’abocador fins al menys el 10%, abans del 2035. Per assolir aquestes fites, és imprescindible repensar i modernitzar les nostres estratègies de tractament de residus, situant la valorització energètica com un dels pilars imprescindibles en el procés.

La situació actual a Espanya difereix notablement d’aquest objectiu, la dependència dels abocadors continua sent un problema enorme. Eliminant a abocador més del 50% del residu urbà generat, el 20% del total de residus eliminats a abocador a Europa, són espanyols, per a una població que supera lleugerament el 10% de la població de la Unió.

En aquest context, la valorització energètica emergeix com la solució eficient i necessària que garanteix la gestió de residus no reciclables sostenible i alineada amb els principis de leconomia circular i la jerarquia de residus.

LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA COM UN DELS EIXOS DE L’ECONOMIA CIRCULAR

Així, la valorització energètica es presenta com una eina clau per tractar la fracció de residus que no ha pogut ser reutilitzada o reciclada. Aquest procés permet recuperar l’energia continguda als residus no reciclables, transformant-los en electricitat i energia tèrmica, fet que contribueix a reduir la dependència de combustibles fòssils ia mitigar els efectes del canvi climàtic.

I és que malgrat els avenços que s’han registrat en matèria de reutilització i reciclatge, un dels grans desafiaments de la gestió de residus a Europa és la reducció de l’abocament. Tot i les regulacions europees que busquen limitar-ne l’ús, a països com Espanya un percentatge elevat de residus acaba en abocadors, cosa que genera impactes ambientals negatius, la pèrdua de recursos potencialment aprofitables i l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle a través de les emissions difuses produïdes després del dipòsit. En concret, els abocadors contribueixen amb les emissions de metà, un gas amb un potencial d’escalfament 80 vegades superior al del CO₂. Així, els abocadors emeten un 245% més d’emissions GEH que no pas la valorització energètica.

A països líders en gestió de residus, com Alemanya, Àustria o Països Baixos, la valorització energètica té un paper essencial. En aquests països, on el residu eliminat en abocador és zero o practicant testimonial, i on les taxes de recuperació superen els objectius fixats per la Unió Europea fins i tot per al 2030, el residu que no és possible de reciclar és valoritzat energèticament, en percentatges que van des del 30% al 40%. D’aquesta manera evitem el recurs a l’abocador i maximitzem l’aprofitament dels recursos. La Unió Europea ha establert objectius ambiciosos per a la gestió de residus, i ha fixat una taxa de reciclatge del 65% i ha limitat l’abocament al 10% abans del 2035.

Tot i això, Espanya està malauradament molt lluny d’aquests objectius. Actualment, prop del 50% dels residus encara acaben en abocadors i només un 11% és valoritzat energèticament, una xifra que representa l’enorme bretxa existent entre països i l’ampli marge de millora que tenim a l’hora d’accelerar la implantació d’infraestructures que permetin aprofitar els residus com a font d’energia.

Per assolir els objectius europeus a Espanya, a més d’intensificar totes les polítiques que fomenten la recuperació i el reciclatge, en la recerca del 65% fixat, caldria almenys duplicar la capacitat de valorització energètica actual, cosa que permetria reduir significativament l’impacte ambiental dels abocadors i avançar cap a un model de gestió de residus més sostenible. Per avançar en aquesta direcció, és essencial adoptar mesures que fomentin la valoració energètica com a part d’un model de gestió eficient. Una de les propostes més rellevants en aquest àmbit és la suspensió temporal de l’impost sobre aquest tipus de tractament. Aquesta mesura, lluny de ser una reculada, té com a objectiu fomentar pràctiques més sostenibles i apropar Espanya als estàndards europeus. Països com Suècia ja han demostrat que l’eliminació d’impostos sobre la valoració energètica pot accelerar la transició cap a una economia circular eficient i responsable. A més, és fonamental la coherència dins d’un esquema impositiu en què els residus tractats en instal·lacions de coincineració estan gravats amb un impost de 0€.

L´experiència de països del nord d´Europa demostra que l´eliminació progressiva d´abocadors només és viable si s´implementen polítiques de gestió eficients i es fomenta la conscienciació ciutadana sobre les diferents eines destinades a avançar en matèria d´economia circular. En aquest sentit, és fonamental desmitificar la creença que la valorització energètica i el reciclatge són estratègies oposades. Com vèiem abans, els països que més reciclen són també aquells que més valoritzen energèticament els residus no reciclables, demostrant que les dues pràctiques són complementàries i essencials per a una gestió eficient i sostenible.

D’altra banda, la valorització energètica també contribueix a la seguretat energètica, ja que redueix la dependència de combustibles fòssils importats i proporciona una font d’energia elèctrica estable i predictible. A més de la producció d’electricitat, les instal·lacions de valoració energètica poden arribar a contribuir al subministrament d’aigua calenta, calefacció i climatització per a les llars, a través de xarxes de calefacció urbana (district heating). A Europa, les instal·lacions de valoració energètica generen 99.000 milions de kWh de calor a l’any, subministrant calefacció a 17 milions d’habitants. Això és especialment rellevant en el context actual de crisi energètica i de transició cap a fonts d’energia renovables.

Espanya té davant seu una oportunitat única per millorar els seus models de gestió de residus. Situar la valorització energètica com un component essencial en l’estratègia i la planificació de tractament de residus permetrà avançar cap als objectius europeus, reduir la dependència d’abocadors i contribuir a la transició energètica.

És responsabilitat de tots els actors implicats –administracions públiques, empreses i ciutadania– treballar conjuntament per transformar els reptes actuals en oportunitats. En aquest context, AEVERSU celebrarà al maig la 1a AEVERSU SUMMIT, Trobada Global de Valorització Energètica, un fòrum clau per debatre sobre el paper d’aquesta tecnologia en la transició cap a un model més sostenible. La valorització energètica és una peça clau en aquest camí i ha de ser reconeguda com a pilar fonamental dins el model d’economia circular que Europa necessita.

La sostenibilitat i la innovació tornen a ser protagonistes en la ramaderia de les Garrigues. Dues explotacions ramaderes de socis de la cooperativa Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) han ampliat la seva capacitat d’emmagatzematge de dejeccions mitjançant la construcció de dues basses amb cobertes de formigó de peces alveolars. Aquestes infraestructures permeten una gestió més eficient de les dejeccions ramaderes de les seves granges i minimitzen l’impacte ambiental d’aquestes explotacions.

Aquesta millora s’emmarca en el compromís continu de GAP per impulsar pràctiques més sostenibles i eficients en el sector ramader. La construcció d’aquestes basses no només optimitza la gestió de les dejeccions, sinó que també contribueix a la reducció d’emissions a l’atmosfera i a una millor conservació del medi ambient.

El personal tècnic de GAP ha acompanyat i assessorat els ramaders en tot el procés, reforçant així el paper de la cooperativa com a entitat de suport per als seus socis. “L’objectiu de GAP és oferir solucions innovadores i sostenibles que ajudin els nostres socis a ser més eficients i a complir amb la normativa ”.

Aquesta acció s’afegeix a altres iniciatives impulsades per GAP per fomentar la sostenibilitat, esdevenint un referent en la gestió responsable de les dejeccions ramaderes.

Amb aquest projecte, la Cooperativa GAP reafirma el seu compromís amb la innovació, la sostenibilitat i la millora contínua del sector ramader.

El Consell Comarcal de les Garrigues ha rebutjat la proposta d’ERC i Per Tu de celebrar una consulta popular sobre el projecte Nova Tracjusa, impulsat per GAP Cooperativa. Aquesta iniciativa, que compta amb el suport de més de 150 famílies de ramaders i pagesos de la comarca, té com a objectiu millorar la gestió de les dejeccions ramaderes mitjançant un model sostenible i innovador.

Durant el ple extraordinari celebrat ahir, la major part de l’equip de govern format per Junts i PSC va votar en contra de la proposta impulsada pels representants de les formacions polítiques d’ERC i Per Tu. Es va argumentar que el Consell Comarcal no disposa ni de les competències ni dels recursos necessaris per organitzar una consulta d’aquest tipus i que la viabilitat del projecte ja ha estat avalada per la Generalitat de Catalunya. El president del consell i alcalde de Juneda, Antoni Villas (Junts), va proposar com a alternativa organitzar votacions sobre Nova Tracjusa a cada municipi que ho consideri oportú.

En el decurs d’aquest ple, el PSC va llegir una declaració amb la seva exposició de motius pel no a la proposta on va manifestar que veu especulacions, errors i falsedats en l’oposició a Nova Tracjusa i vota amb Junts en contra del suport del Consell Comarcal de les Garrigues a una consulta popular. Els socialistes van argumentar la seva oposició davant les especulacions i el rebuig sistemàtic sense fonament. En aquest sentit, van assenyalar en el seu manifest que el text de la moció “conté errors, algunes afirmacions que no són certes i oblits que justifiquen plenament la nostra posició”.

Entre altres aspectes, van destacar que la moció presentada per l’oposició afirma erròniament que els purins representaran només el 25% de les matèries orgàniques a tractar. En realitat, aquest percentatge supera el 60%. D’altra banda, es reconeix que Tracjusa fa 25 anys que opera sense generar un impacte ambiental negatiu, facilitant la gestió de dejeccions ramaderes i generant ocupació. Els mesuraments de qualitat de l’aire, publicats per la Generalitat, confirmen que s’ha mantingut sempre dins dels límits legals.

Així mateix, van indicar que es rebutja la idea que s’estigui impulsant una reconversió d’una planta incineradora. No existeix cap incineradora ni cap procés de reconversió en marxa. El projecte preveu la incorporació d’una planta gasificadora per obtenir combustible més econòmic i sostenible per al tractament de purins.

Un projecte aprovat i amb garanties tècniques

Els representants del PSC també van destacar al seu manifest que les autoritats ambientals competents, com la Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència de Residus de Catalunya, han avalat el projecte amb informes favorables d’organismes ambientals i s’han desestimat recursos en contra. Destacant alhora la importància de l’activitat ramadera, especialment la porcina, per a l’economia local i comarcal. En aquest sentit, es reconeix que plantes com Tracjusa són essencials per mitigar l’impacte dels purins.

Finalment, van remarcar que el projecte inclou mesures de prevenció per evitar afectacions negatives a l’entorn i que compta amb autorització i controls ambientals estrictes. Per aquest motiu, el PSC van  manifestar el seu suport a un model de tractament de purins que es desenvolupi dins del marc legal i amb les garanties i la supervisió corresponent.

Una polèmica polititzada

Malgrat els beneficis del projecte, el debat sobre Nova Tracjusa ha estat utilitzat com a eina política per part d’alguns sectors, especialment per ERC i Per Tu, que han fet de la seva oposició una causa política. Aquesta actitud ha generat confusió entre la ciutadania i ha posat traves a un projecte que ja compta amb totes les garanties tècniques i ambientals.

Des de GAP valorem positivament les mostres explícites de confiança en els ramaders i en la cooperativa que treballem des de fa anys per tirar endavant aquest projecte estratègic per la viabilitat del sector a la zona, el respecte a les decisions de tots els organismes reguladors que avalen el projecte, així com el reconeixement a la nostra trajectòria i compromís amb el territori i la comarca. Convidem la ciutadania a conèixer de primera mà els detalls del projecte i els beneficis que aportarà al territori.

El periodista Albert González ha publicat al diari ARA, en la seva edició del dimecres 26 de febrer, un extens reportatge per tractar de contrastar i posar sobre la taula les diferents postures, a favor i en contra, sobre el nou projecte per la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA.

En aquest sentit, volem agrair a Albert González el fet de donar-nos veu i entrevistar-se amb nosaltres i escoltar els nostres arguments en defensa d’aquest projecte tan necessari per al tractament de les dejeccions ramaderes produïdes a les granges dels nostres associats i associades i beneficiós per al conjunt de la comarca.

Cal destacar que aquest article, en primera instància, estava plantejat com un “cara a cara”, un debat amb el periodista com a moderador entre nosaltres i un representant polític del moviment contrari al projecte. Malgrat els esforços per part d’Albert González, tal com exposa a l’article “Cap dels alcaldes sol·licitats ha volgut participar-hi”. Rebutjant el diàleg amb nosaltres argumentant, segons exposa el diari que: “Després de vuit anys, ja no és moment de debats”. “Nosaltres no tenim res a dir al GAP, volem anar més enllà i instar la Generalitat i el consell a definir el seu model de territori”.

Malauradament, el que hauria d’haver estat un debat enriquidor entre les parts no ha estat possible davant la negativa dels opositors a confrontar opinions amb nosaltres. A partir d’aquí, que cadascú tregui les seves conclusions.

Article Diari ARA

El reportatge

El projecte de gasificació de Juneda, una disputa sense punts de trobada

ALBERT GONZÁLEZ FARRAN

26.2.2025

GAP, la cooperativa Gestió Agroramadera de Ponent, que aglutina 160 ramaders de les Garrigues i el Pla d’Urgell, va tractar l’any passat a la planta Tracjusa que té a Juneda més de 70.000 tones d’excedents de purins (les dejeccions del porc). Ho fa encara avui amb la cogeneració, un sistema que utilitza gas natural per evaporar l’aigua dels purins. Després d’un quart de segle en funcionament, a finals d’aquest any la planta deixarà de rebre les primes per al seu funcionament i deixarà de ser rendible. Després d’anys buscant una sortida, els ramaders han pensat que la seva millor opció és aprofitar les instal·lacions actuals per continuar assecant purins a través d’un sistema nou, el de la gasificació. Es tracta de produir vapor a partir de combustible recuperat, majoritàriament residus urbans. Són els famosos CDR, proveïts pel Grup Griñó (ara associat amb el GAP). Els CDR són els residus que no poden ser reciclats i que aquí es converteixen en combustible. La planta assumirà 45.000 tones anuals de CDR, el que molts consideren una aberració, perquè suposa tractar a Juneda la brossa que es produeix a les ciutats. Però sense aquesta brossa, no hi hauria una font de calor prou rendible. Això sí, serà brossa ca- talana (de l’àrea metropolitana), asseguren al GAP, com a resposta a la polèmica investigació de Griñó per un possible tràfic il·legal de brossa italiana.

La gasificació és un procés termoquímic, com la incineració, però es diferencia d’aquesta segona perquè utilitza molt poc oxigen i transforma els compostos orgànics en un gas que es vol aprofitar ener- gèticament. És el gas de síntesi, que s’ha de filtrar per netejar-lo en un circuit que hauria d’estar tancat.

A més, la calor que produirà la planta de gasificació de Juneda permetrà assecar els purins per convertir-los en fertilitzant fàcil de transportar i comercialitzar. “Les emissions de CO2 es reduiran en un 80% amb la gasificació”, prometen. En relació amb les dioxines i forans, un dels principals temors dels opositors, els ramaders asseguren que es mantindran per sota dels llindars legals i molt més de qualsevol tipus de combustió.

La plataforma opositora tem que la teoria de la gasificació acabi saltant pels aires a la pràctica. “Tenim demostrat, després de visitar moltes plantes semblants d’Alemanya, que el procés per mantenir els paràmetres de calor i oxigen és tècnicament tan complicat que al final s’acabarà incinerant”, diuen membres de la plataforma. La pilota és doncs al camp de la Generalitat, encarregada de monitorar les emissions de Nova Tracjusa. Però no sols això. El GAP es compromet a publicar totes les emissions de la planta. “Ningú ens hi obliga, ni els opositors ens ho han demanat mai”, diuen.

És ben cert que a Ponent hi ha una extrema preocupació per la qualitat de l’aire. Les boires persistents d’hivern fan que compostos i partícules quedin atrapats.

Els promotors asseguren que la planta reduirà les emissions de CO2 en un 80% i prometen fer públiques totes les dades encara que no els ho hagin demanat mai

Els últims estudis del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) indiquen que al desembre els nivells de nitrats, sulfats, micropartícules, amoni, clor o potassi a l’atmosfera es disparen, en molts casos per sobre de Barcelona ciutat. Andrés Alastuey, coordinador de l’últim estudi, admet que els indicadors (totique massa elevats per complir la directiva eu- ropea fixada per al 2030) estan encara per sota del topall legal actual i per sota d’àrees ambientalment molt més castigades com la de la plana de Vic. Però alhora recomana que el Govern instal·li a Juneda mesuradors de les partícules més fines (per sota de 2,5 micres), en ser les que po- den provocar càncer.

Escenari canviat

Un dels arguments inicials per triar la gasificació va ser l’aprofitament econòmic. La cooperativa, que en assemblea va aprovar no repartir mai dividends entre socis, recorda que fa anys s’havien estimat uns ingressos d’1,2 milions anuals amb la futura gasificació de residus. Ara diuen que l’escenari ha canviat. La planta de Repsol a Tarragona, que tractarà cada any 400.000 tones de residus urbans, ha modificat la demanda i els preus que s’ofereixen per tractar-los han caigut en picat. Tot i això, per les característiques orogràfiques de les Garrigues, la gasificació és defensada com el model idoni i “sensat” pels promotors.

“L’autorització ha estat exageradament rigorosa”, assegura el president del GAP, Eduard Cau. Però veus com la de l’alcalde de les Borges Blanques, Josep Farran, un dels principals líders polítics enfrontats al projecte, denuncien la nocturnitat del procés, que va donar-li l’autorització “en un govern en funcions” l’any 2021. Els ramaders repliquen que els encarregats d’aprovar la llicència ambiental no són, a priori, els polítics. Un exemple: Isabel Hernández és encara avui la subdi- rectora de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica de la Generalitat. Ho és des de l’any 2006. En qualsevol cas, més d’una vintena d’ajuntaments, gairebé tots governats per ERCipartits independents, han mostrat el seu rebuig explícit convocant aquest mes de març consultes populars per demanar l’opinió dels veïns i traslladar-la a la Generalitat. L’estratègia és frenar l’últim pas administratiu pendent per a l’execució projecte: la llicència d’obres de l’Ajuntament de Juneda, un tràmit que sembla imminent per complir amb el pla del GAP d’engegar Nova Tracjusa el 2026.

Els alcaldes justifiquen les consultes perdonar espai de participació i debat a la ciutadania amb la finalitat d’explicar el projecte. Malgrat tot, els punts de trobada entre defensors i detractors de Nova Tracjusa són gairebé inexistents. De fet, el diari ARA ha intentat infructuosament organitzar una trobada entre Eduard Cau i un representant polític del moviment contrari. Cap dels alcaldes sol·licitats ha volgut participar-hi. “Després de vuit anys, ja no és moment de debats”, argu- menten. “Nosaltres no tenim res a dir al GAP, volem anar més enllà i instar la Generalitat i el consell a definir el seu model de territori”, justifiquen altres. Mentrestant, alcaldes de Junts es mantenen en silenci, una mostra de la intensa politització de l’assumpte.

11.02.2025 – Generalitat Catalunya

Es posarà en marxa el RuralData, un portal d’accés unificat per al sector agroalimentari, i es recuperen les oficines comarcals

S’ha acordat simplificar més d’una vintena de tràmits relacionats amb els àmbits de la ramaderia, l’agricultura, el regadiu, la gestió forestal i l’activitat cinegètica.

El sector agroalimentari és el primer dels sectors econòmics a posar en marxa la revisió dels processos administratius implicats en les seves activitats.

Dejeccions ramaderes i contaminació per nitrats

• S’elimina el límit del nitrogen de referència per a la gestió de les dejeccions, amb l’establiment d’un mecanisme més precís i adaptat a cada explotació.
• Exempció de l’obligació de mantenir un llibre de gestió de fertilitzants (LGF) als agricultors que gestionin un quadern d’explotació digital.
• Exempció de la presentació de la declaració anual de gestió de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats als agricultors que gestionin un quadern d’explotació digital.
• Supressió del requisit de disposar de pla de gestió agrària als gestors de residus que tracten dejeccions ramaderes amb destí agrícola.

Altres tràmits que seran revisats

• Facilitació del tràmit d’autorització de determinats projectes de plantes de biogàs per digestió anaeròbica a partir de dejeccions ramaderes i residus orgànics.
• Recuperació de la tramitació íntegra del Registre d’explotacions ramaderes a través del sistema de Gestió telemàtica ramadera (GTR).
• Supressió de la taxa per al certificat sanitari de moviment associat al moviment de bestiar en situació de declaració oficial de malaltia.

Nova categoria de petites explotacions familiars

Creació d’una nova categoria de petites explotacions de caràcter familiar i definir les mesures de suport i simplificació administrativa que els són d’aplicació. L’objectiu és:

• Establir polítiques adaptades a la seva realitat.
• Protegir aquest model agrari.
• Afavorir el relleu generacional i la fixació de població a l’entorn rural.
• Contribuir a reforçar circuits curts de comercialització.

Explotació agrària prioritària

S’impulsa un projecte de revisió i optimització del procés de qualificació d’explotacions agràries prioritàries per facilitar l’accés dels agricultors als beneficis fiscals i al tracte preferent en la concessió d’ajuts.

Matèria vegetal i biodiversitat

Redisseny complet dels tràmits, previst per a l’últim trimestre de l’any 2025.

Maquinària agrícola

Redisseny dels serveis vinculats a la maquinària agrícola per promoure’n la digitalització completa, l’automatització de comprovacions, la integració de dades amb sistemes externs i la millora en el procés de certificació.

Regadius

Exempció a les comunitats de regants de l’obligació d’aportar un aval abans de l’inici de determinats projectes d’obres a les comunitats de regants que compleixin determinats requisits.

Caça i pesca

S’implantarà un nou sistema de sol·licitud de llicències que facilitarà la gestió integral de tot el procés des d’un mateix sistema i que permetrà la integració de les llicències de caça i pesca des del mòbil.

Prevenció, incendis forestals i boscos

• Exclusió de les zones forestals aïllades de menys d’una hectàrea del càlcul de la distància de l’àrea d’influència forestal.
• Es revisarà, durant el segon trimestre del 2025, el procés d’autorització i comunicació d’activitats amb risc d’incendi forestal, per assolir una gestió més àgil i efectiva.
• També es promou la simplificació i agilització del procés de rompudes forestals.

Nou portal RuralData i oficines comarcals

• Posada en marxa d’un portal d’accés unificat per al sector agroalimentari: RuralData. És una aplicació per facilitar la gestió i reduir càrregues administratives.
• S’establirà un calendari únic de controls que permeti agrupar i coordinar les inspeccions administratives al sector agrari, evitar duplicitats i minimitzar l’impacte sobre l’activitat productiva.
• Accions per facilitar la justificació de subvencions.
• Desenvolupament un sistema d’accés que faciliti el preemplenament de les dades del formulari i la gestió dels intermediaris.
• Recuperació de les oficines comarcals (OC) com a espais de suport i acompanyament.

Sistema de videoatenció

Es posarà en marxa una prova pilot del sistema de videoatenció en algunes oficines comarcals per oferir un servei més àgil i accessible a la ciutadania.

Fonoll, la revista independent de Juneda, publica al seu número 252 un extens reportatge sobre el nou projecte dissenyat per a la planta de transformació de dejeccions ramaderes TRACJUSA, impulsat pels ramaders/es de GAP Cooperativa. La revista recull l’opinió d’ambdues parts: GAP Cooperativa, que aporta un article explicant en profunditat tots els ets i uts del projecte i, un altre, facilitat per la plataforma contrària al projecte, on expressen els seus arguments en contra.

En aquest nou post del nostre blog, us facilitem l’article facilitat per GAP Cooperativa a la Revista Fonoll i publicat, de manera íntegra per aquest mitjà de comunicació local. El nostre agraïment als responsables de la revista Fonoll pel seu exercici de pluralitat i transparència informativa i per oferir-nos la possibilitat d’explicar en què consisteix el nou projecte per a TRACJUSA.

Nova Tracjusa, futur sostenible per la gestió de les dejeccions ramaderes i la pagesia a les Garrigues

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA FONOLL – Nº 252

GAP Cooperativa, conjuntament amb Grup Griñó, impulsen el projecte Nova Tracjusa, una transformació de l’actual planta de tractament de dejeccions ramaderes que aposta per la sostenibilitat i l’economia circular. Amb aquesta iniciativa, es dona resposta als reptes ambientals i energètics del territori, convertint els excedents de les dejeccions ramaderes produïdes a les granges associades a GAP en fertilitzants d’alta qualitat i biogàs, contribuint així a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i al desenvolupament econòmic de les Garrigues.

L’actual conjuntura social, econòmica i mediambiental exigeix al conjunt de la societat la realització d’un important esforç per implementar nous models energètics i productius, més sostenibles i respectuosos amb el medi natural i els seus recursos.

En aquest sentit, el sector primari no és aliè a aquesta realitat. Per això, la ramaderia, especialment el sector porcí, treballa en aquesta transformació amb l’objectiu de fer més sostenibles les explotacions. La substitució de les fonts d’energia convencionals per renovables i la implementació de les millors tècniques disponibles per tal de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle són algunes de les actuacions que es duran a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA.

Evolució de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA

TRACJUSA, des de la seva creació fa vint-i-cinc anys, ha estat una resposta innovadora i sostenible per gestionar les dejeccions ramaderes a les Garrigues, esdevenint, des dels seus inicis, un model de referència pel que fa al tractament de les dejeccions ramaderes al conjunt de l’estat.

No obstant això, la finalització de les ajudes a les plantes de tractament i els canvis en les polítiques energètiques, que penalitzen l’ús de combustibles fòssils i posen en valor l’ús d’energies renovables, són els principals motius que han portat a la transformació de la instal·lació actual A partir del 31 de desembre de 2025, la instal·lació de TRACJUSA no podrà continuar funcionant perquè finalitzen les ajudes vinculades a la producció elèctrica.

La substitució de la font de calor actual, gas natural, per un gas produït amb un sistema de gasificació a la mateixa instal·lació, permet donar viabilitat al Projecte de Nova Tracjusa. La gasificació de combustibles derivats de residus (CSR) generarà la calor necessària per realitzar el procés d’assecatge de purins i altres residus agraris, sense modificar el sistema de tractament actual.

La reducció de combustibles fòssils permet reduir les emissions de CO₂ de la instal·lació en més d’un 85%. Així mateix, aprofita un recurs, els CSR, que si no se’n fan ús, anirien a l’abocador, incomplint així la jerarquia de gestió de residus que estableix la “Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular”.

D’altra banda, amb la Nova Tracjusa es preveu incrementar la producció de biogàs, mitjançant la digestió anaeròbia de purins, fems, gallinasses i altres residus de la indústria agroalimentària. El biogàs obtingut es transformarà en biometà i s’injectarà a la xarxa de distribució de gas natural actual, el que també contribuirà a la substitució de combustibles fòssils per combustibles renovables.

Aquest nou projecte s’ajusta a la instal·lació actual, i permet continuar amb l’activitat de gestió de les dejeccions ramaderes que hem realitzat des de la posta en funcionament de la instal·lació l’any 2001. El tractament de les dejeccions ramaderes ens permet transformar les dejeccions en un recurs que es pot valorar com a fertilitzant orgànic, fora de la nostra zona. Gràcies a la disponibilitat de calor per assecar les dejeccions, el producte es pot transportar a llargues distàncies i utilitzar-lo com a fertilitzant orgànic. Aquests fertilitzants orgànics permeten reduir el consum de fertilitzants minerals, productes que acostumen a necessitar una alta demanda d’energia per la seva fabricació.

Una aposta innovadora i sostenible

La planta té una capacitat de tractament de dejeccions ramaderes i altres residus orgànics de 100.000 tones anuals, transformant els purins en fertilitzants d’alta qualitat i biogàs, esdevenint un centre d’aprofitament de matèria orgànica per a la producció de fertilitzants orgànics d’alta qualitat i la producció de combustibles renovables.

Les obres de construcció de la instal·lació de gasificació començaran tan aviat com es disposi del permís d’obres. Actualment, s’ha fet la sol·licitud a l’Ajuntament i s’està portant a terme la valoració de la sol·licitud per part dels tècnics competents. El període de construcció de la instal·lació és aproximadament d’un any, de manera que la instal·lació de gasificació està previst que estigui en funcionament a principis de l’any 2026. Fins al moment, la instal·lació continuarà funcionant utilitzant el gas natural com a combustible, tal com ho ha fet fins ara.

Factors de viabilitat econòmica

La Nova Tracjusa serà viable sense la prima de l’estat gràcies als diferents canvis que es preveuen realitzar. Principalment, s’identifiquen tres fonts d’ingressos: la venda del biometà generat a partir de dejeccions i residus de la indústria agroalimentària, la venda del fertilitzant orgànic, i la valorització energètica del CSR.

El projecte requereix una inversió que supera els 9 milions d’euros, i compta amb una resolució favorable per part del Departament d’Agricultura Pesca i Alimentació, per realitzar el projecte de producció de biometà, valorada en 2,5 milions d’euros.

Beneficis per al territori i la comunitat

Aquest projecte tindrà un impacte positiu directe en l’economia i la qualitat de vida de les Garrigues: genera nous llocs de treball, directes i indirectes, impulsa l’economia circular en transformar els residus en recursos útils com fertilitzants orgànics i energia renovable, i contribueix directament a la reducció de la contaminació del medi natural.

Compromís amb la salut i la seguretat

El nou projecte per Tracjusa compleix amb totes les lleis i normatives vigents i disposa de totes les autoritzacions necessàries per desenvolupar el nou projecte, que treballarà sota estrictes normes mediambientals i sanitàries, tant de l’àmbit autonòmic com estatal i europeu. Els informes favorables de la Generalitat de Catalunya, Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció General de Salut, entre altres, i estudis independents com el de Ramon Folch & Associats, garanteixen la seguretat del projecte per al medi ambient i la salut de les persones.

El projecte, donant compliment a l’autorització ambiental, incorpora un sistema de control d’emissions, que informa de manera directa, segon a segon, de les emissions de la instal·lació a la Direcció General de Qualitat Ambiental. Les dades d’emissions de la instal·lació estan a disposició de l’administració per la seva consulta i control en cada moment.

Així mateix, el projecte ha estat impulsat pels ramaders, veïns de la comarca. Tots ells tenen un elevat compromís amb el projecte de la Nova Tracjusa, tal com s’ha demostrat durant més de vint anys que porta en funcionament la instal·lació.

Però, no només és el compromís dels socis del Gap que ens permet fer valdre el dret a realitzar aquesta instal·lació. L’octubre de 2024 es va resoldre la demanda que la Plataforma, contrària al projecte, va interposar contra la Generalitat de Catalunya per autoritzar el nou projecte de Tracjusa. Després de la valoració de la informació aportada per les parts, els jutge va desestimar la demanda, i va condemnar a la Plataforma a pagar les costes del judici.

Procedència de les matèries sòlides i impacte en el trànsit

Els CSR autoritzats és un producte homogeni i estabilitzat, que no desprèn males olors ni lixiviats. La seva composició, tal com es descriu al permís ambiental ha de donar compliment a la normativa existent que regula l’ús del CSR com a combustible. EL CSR s’obté a partir del tractament de residus. Primer, se separa tot el que es pot aprofitar, i després, s’estabilitza   el restant.

Si es valora exclusivament el projecte de gasificació, l’autorització ambiental permet l’ús de fins a 45.000tn/any de CSR, el que representa un increment del trànsit actual que subministra materials a TRACJUSA de cinc a sis camions diaris. Es preveu que l’entrada de vehicles es realitzi per vies principals, en la mesura que sigui possible, per evitar el transit de camions dins dels municipis veïns.

Un projecte liderat per ramaders

Impulsat per GAP Cooperativa, que agrupa més de 160 famílies de ramaders de les Garrigues, de manera conjunta amb el Grup Griñó, aquest nou projecte per a TRACJUSA reflecteix el compromís d’aquest col·lectiu amb la innovació i la sostenibilitat. Des dels anys noranta, el sector ramader treballa per oferir solucions sostenibles a la gestió dels excedents de purins, assegurant la viabilitat del sector ramader, donant suport als agricultors, i evitant l’abandonament rural.

Economia circular i un futur sostenible

El nou projecte per TRACJUSA no només tracta les dejeccions ramaderes, sinó que també les revalora, produint un fertilitzant granulat d’alta qualitat que retorna al cicle agrícola.

Aquest projecte és una mostra més de l’esforç dels ramaders i ramaderes de les Garrigues, compromesos amb la generació de riquesa per al territori, d’una manera responsable i sostenible.

El nou projecte contribuirà a fer que l’activitat ramadera i la producció d’aliments de qualitat es pugui dur a terme d’una manera sostenible i adaptada a les exigències de la societat, i que es continuï donant servei durant molts anys.

FAQ’s nou projecte

Què és Tracjusa i què es fa?

  Tracjusa és una planta que tracta dejeccions ramaderes i altres residus orgànics no perillosos. Amb aquests residus, es produeixen fertilitzants, energia renovable i electricitat.

  El nou projecte de Tracjusa millorarà la planta per generar energia verda i neta, evitant l’ús de combustibles fòssils. Això es farà utilitzant el combustible sostenible CSR.

 Els Combustibles Sòlid de Residus (CSR) es fabrica d’acord amb la normativa europea. Amb la utilització del CSR, se substitueix un combustible fòssil no renovable com el gas, per un combustible alternatiu que permetrà reduir en un 85% les emissions actuals de gasos d’efecte hivernacle.

Tracjusa NO ES UNA INCINERADORA

• La planta de Tracjusa no és una incineradora. És una planta de tractament de dejeccions ramaderes mitjançant un procés de gasificació.

• La quantitat de CSR que es consumiran a la planta serà de 45.000 tones

• A Tracjusa NO es cremaran residus, sinó que es consumirà combustible alternatiu en una gasificació. Un procés net que transforma un sòlid en un gas.

Quin és l’objectiu del projecte Tracjusa?

Tracjusa dona solució a la gestió de purins de la comarca i produeix fertilitzants a través d’un model eficient i respectuós amb l’entorn, evitant la contaminació del sòl i dels aqüífers amb els excedents de purins.

Aquest projecte suposa un gran benefici pel territori: perquè impulsa l’economia circular, genera llocs de treball, millora la qualitat de l’aire de l’entorn i contribueix a la descarbonització.

No hi ha afectació per la salut de les persones

La planta de Tracjusa NO genera problemes de salut cap a les persones.

El projecte ha seguit tots els requisits i tràmits d’avaluació ambientals. Si hi hagués algun risc per a la salut de les persones, no hauria estat autoritzat per les administracions competents.

Compliment de totes les lleis i normatives vigents

El projecte de Nova Tracjusa compleix amb totes les lleis i normatives vigents. TRACJUSA disposa de totes les autoritzacions necessàries per desenvolupar el nou projecte. Han informat favorablement la Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció General de Salut, entre altres.

No hi ha cap moratòria vigent en l’actualitat a Catalunya sobre la gestió i el tractament de residus.

Aquest dijous 30 de gener, el teatre Foment de Juneda va acollir una jornada tècnica dedicada a la “Bioeconomia aplicada a les explotacions ramaderes”, una trobada que va reunir un gran nombre d’assistents i una vintena d’alcaldes i regidors municipals de diferents ajuntaments de les Garrigues i comarques veïnes. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Juneda, va posar sobre la taula la necessitat d’un nou model sostenible per garantir la viabilitat i competitivitat de les explotacions ramaderes.

L’obertura de l’acte, que va comptar amb la presència d’unes 200 persones, va anar a càrrec de l’alcalde de Juneda, Antoni Villas, organitzadors d’aquesta trobada, qui va donar la benvinguda als assistents i va remarcar la importància d’aquesta jornada per al territori i per al futur del sector ramader.

La sessió va estar moderada per Gerard Blanco, professor associat de la Universitat de Lleida (UdL) i tècnic de l’àrea de projectes de tractament de purins del Centre d’Estudis Porcins de Torrelameu, qui va conduir les intervencions dels experts.

Ponents i Continguts Clau de la Jornada

Durant la jornada, diferents especialistes van exposar la seva visió sobre la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes i les oportunitats que ofereix la bioeconomia:

• Rosa Gallart, enginyera agrònoma del Grup de Sanejament Porcí, va presentar una visió global sobre la importància de la sanitat i la gestió eficient en el sector porcí.

• Xavier Flotats, doctor enginyer industrial i professor emèrit de la UPC, reconegut expert en gestió i tractament de dejeccions ramaderes, va exposar les diferents tecnologies disponibles per una millor valorització dels residus generats per les explotacions ramaderes.

• Mónica Jiménez, enginyera agrònoma i gerent de GAP Cooperativa, va destacar la tasca que GAP ha dut a terme en els darrers anys, consolidant-se com un referent europeu en la gestió de les dejeccions ramaderes. Jiménez també va explicar el funcionament de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, així com els detalls del nou projecte que s’hi està desenvolupant.

Un model de bioeconomia per un futur sostenible

La jornada va posar en relleu els reptes del model econòmic actual i va servir per reivindicar un nou sistema sostenible per al sector ramader. La bioeconomia és clau per garantir la viabilitat de les explotacions i la creació d’oportunitats als municipis rurals.

En el decurs de la jornada, GAP Cooperativa va tenir un paper destacat explicant el treball dut a terme per part de la cooperativa durant els darrers anys, on ha esdevingut un referent europeu en la gestió de les dejeccions ramaderes, a més de facilitar suport i assessorament continuat als socis de la cooperativa, estratègics per al desenvolupament de la comarca.

Mónica Jiménez, gerent de GAP Cooperativa, va ser l’encarregada de representar a la cooperativa en aquesta trobada on, entre altres qüestions, va explicar als assistents que es fa a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA i les característiques i particularitats del nou projecte, destacant que és un projecte que compleix amb totes les normatives vigents i que compta amb totes les autoritzacions requerides per fer-lo realitat.

Així mateix, va destacar que el nou projecte dissenyat per TRACJUSA no representa cap risc per a la salut de les persones ni el territori i que esdevé una eina estratègica per a la valorització de les dejeccions ramaderes.

La gerent del GAP va explicar també que el canvi més substancial del projecte rau en la modificació de la font de calor que substituirà el gas natural, utilitzat fins ara, per un gas de síntesi produït a partir de la gasificació de Combustibles Sòlids de Residus, valoritzant també aquest producte convertint-lo en un combustible i evitant que acabi soterrat en un abocador. En aquest sentit, va explicar que en cap cas es cremarà brossa si no que es gasificaran CSR, tenint l’autorització per a la a gasificació d’un total de 45.000 tones anuals d’aquest producte.

Durant la jornada, organitzada per l’Ajuntament de Juneda, es va aprofundir en la situació del model econòmic actual i reivindicar, des del territori i amb agents actius del sector ramader, un nou model que sigui sostenible i que garanteixi a les explotacions ramaderes la viabilitat i la competitivitat.

Aquesta jornada es va plantejar amb la voluntat de defensar el primer sector: agrari i ramader, que ha de permetre mantenir el model productiu del territori i les oportunitats de desenvolupament dels municipis de la comarca.

Èxit de la Jornada sobre bioeconomia aplicada a les explotacions ramaderes celebrada a Juneda

Aquest dijous 30 de gener, el teatre Foment de Juneda va acollir una jornada tècnica dedicada a la “Bioeconomia aplicada a les explotacions ramaderes”, una trobada que va reunir un gran nombre d’assistents i representants municipals de diferents ajuntaments de les Garrigues i comarques veïnes. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Juneda, va posar sobre la taula la necessitat d’un nou model sostenible per garantir la viabilitat i competitivitat de les explotacions ramaderes.

L’obertura de l’acte va anar a càrrec de l’alcalde de Juneda, Antoni Villas, organitzadors d’aquesta trobada, qui va donar la benvinguda als assistents i va remarcar la importància d’aquesta jornada per al territori i per al futur del sector ramader.

La sessió va estar moderada per Gerard Blanco, professor associat de la Universitat de Lleida (UdL) i tècnic de l’àrea de projectes de tractament de purins del Centre d’Estudis Porcins de Torrelameu, qui va conduir les intervencions dels experts.

Ponents i Continguts Clau de la Jornada

Durant la jornada, diferents especialistes van exposar la seva visió sobre la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes i les oportunitats que ofereix la bioeconomia:

• Rosa Gallart, enginyera agrònoma del Grup de Sanejament Porcí, va presentar una visió global sobre la importància de la sanitat i la gestió eficient en el sector porcí.

• Xavier Flotats, doctor enginyer industrial i professor emèrit de la UPC, reconegut expert en gestió i tractament de dejeccions ramaderes, va exposar les diferents tecnologies disponibles per una millor valorització dels residus generats per les explotacions ramaderes.

• Mónica Jiménez, enginyera agrònoma i gerent de GAP Cooperativa, va destacar la tasca que GAP ha dut a terme en els darrers anys, consolidant-se com un referent europeu en la gestió de les dejeccions ramaderes. Jiménez també va explicar el funcionament de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, així com els detalls del nou projecte que s’hi està desenvolupant.

Un model de bioeconomia per un futur sostenible

La jornada va posar en relleu els reptes del model econòmic actual i va servir per reivindicar un nou sistema sostenible per al sector ramader. La bioeconomia és clau per garantir la viabilitat de les explotacions i la creació d’oportunitats als municipis rurals.

En el decurs de la jornada, GAP Cooperativa va tenir un paper destacat explicant el treball dut a terme per part de la cooperativa durant els darrers anys, on ha esdevingut un referent europeu en la gestió de les dejeccions ramaderes, a més de facilitar suport i assessorament continuat als socis de la cooperativa, estratègics per al desenvolupament de la comarca.

Mónica Jiménez, gerent de GAP Cooperativa, va ser l’encarregada de representar a la cooperativa en aquesta trobada on, entre altres qüestions, va explicar als assistents que es fa a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA i les característiques i particularitats del nou projecte, destacant que és un projecte que compleix amb totes les normatives vigents i que compta amb totes les autoritzacions requerides per fer-lo realitat.

Així mateix, va destacar que el nou projecte dissenyat per TRACJUSA no representa cap risc per a la salut de les persones ni el territori i que esdevé una eina estratègica per a la valorització de les dejeccions ramaderes.

La gerent del GAP va explicar també que el canvi més substancial del projecte rau en la modificació de la font de calor que substituirà el gas natural, utilitzat fins ara, per un gas de síntesi produït a partir de la gasificació de Combustibles Sòlids de Residus, valoritzant també aquest producte convertint-lo en un combustible i evitant que acabi soterrat en un abocador. En aquest sentit, va explicar que en cap cas es cremarà brossa si no que es gasificaran CSR, tenint l’autorització per a la a gasificació d’un total de 45.000 tones anuals d’aquest producte.

Durant la jornada, organitzada per l’Ajuntament de Juneda, es va aprofundir en la situació del model econòmic actual i reivindicar, des del territori i amb agents actius del sector ramader, un nou model que sigui sostenible i que garanteixi a les explotacions ramaderes la viabilitat i la competitivitat.

Aquesta jornada es va plantejar amb la voluntat de defensar el primer sector: agrari i ramader, que ha de permetre mantenir el model productiu del territori i les oportunitats de desenvolupament dels municipis de la comarca.