GAP Cooperativa transforma el purí en un recurs valuós que impulsa el futur del territori

GAP Cooperativa lidera un model exemplar de gestió de dejeccions ramaderes que converteix un repte ambiental en una oportunitat econòmica i social per al territori. La cooperativa lleidatana consolida un model de gestió integral de dejeccions ramaderes que prioritza la sostenibilitat, l’economia circular i que ajuda a la fixació de població al territori.

En un context marcat per la necessitat de sostenibilitat i eficiència en el sector agroalimentari, GAP Cooperativa esdevé una entitat de referència en la gestió de les dejeccions ramaderes a l’àmbit europeu. Amb més de 160 explotacions ramaderes associades, la cooperativa ha desenvolupat un sistema exemplar de gestió de dejeccions ramaderes que converteix el purí en un recurs estratègic per al desenvolupament econòmic, social i ambiental del territori.

De repte ambiental a recurs energètic i fertilitzant

Les dejeccions produïdes a les granges no són, per GAP, un residu, sinó una matèria primera de gran valor. A través del Pla de Gestió Conjunta, validat pel Departament d’Agricultura, i amb la planta de tractament TRACJUSA situada a Juneda, la cooperativa transforma els excedents de purins en:

  • Adob orgànic de qualitat, que retorna als camps com a fertilitzant natural, millorant els sòls agrícoles.
  • Energia neta, gràcies a processos de biogàs i a la innovadora gasificació de CDR (combustibles derivats de residus urbans no perillosos), un sistema que evita l’ús de combustibles fòssils.

Gestió tècnica, rigorosa i sostenible

El servei tècnic del GAP és l’eix central d’aquest model. Amb una oficina tècnica consolidada, la cooperativa planifica la recollida, aplica criteris agronòmics i ambientals en l’aplicació dels purins, i elabora anualment el llibre de gestió per garantir la traçabilitat i el compliment normatiu.

Un projecte que genera riquesa i cohesiona el món rural

Els beneficis del projecte van més enllà del vessant mediambiental. Amb la implicació directa dels ramaders —accionistes de les plantes—, GAP contribueix a generar llocs de treball i fixar la població al territori.

A més, el retorn econòmic i social es concreta en projectes comunitaris, culturals i esportius a les Garrigues, reforçant l’arrelament de la pagesia.

Economia circular i futur per a la ramaderia

GAP Cooperativa exemplifica com la innovació i la col·laboració poden convertir un problema estructural en una solució que dona resposta a les necessitats del territori. Amb una mirada posada en la sostenibilitat i en el relleu generacional, la cooperativa treballa perquè el sector agroramader continuï essent motor de vida i futur per a la comarca.

L’èxit d’aquest projecte rau en la cooperació entre pagesia, ramaderia i indústria, i en la voluntat col·lectiva de viure i construir un territori viu, resilient i amb futur. A GAP Cooperativa no només gestionem purins; transformem reptes en solucions i compromís en realitat.

GAP Cooperativa obté la llicència d’obres per al nou projecte per TRACJUSA i avança cap a una gestió sostenible de dejeccions ramaderes

Les obres s’iniciaran aviat i la previsió és que la planta estigui en funcionament el primer trimestre de 2026

Juneda, 12 de març de 2025.- El nou projecte per a la planta de dejeccions ramaderes Tracjusa ha obtingut la llicència municipal per iniciar les obres de la planta de gasificació, la qual ja va autoritzar la Generalitat de Catalunya i que representa un avenç significatiu tant en la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes a Les Garrigues com una millora mediambiental important per a la zona.

Segons Eduard Cau, president de GAP Cooperativa, “amb la llicència d’obres fem un pas decisiu cap a la materialització del nou projecte per a Tracjusa, consolidant un projecte pioner que garanteix una gestió sostenible de les dejeccions ramaderes, redueix l’impacte ambiental i contribueix al desenvolupament econòmic i social del territori”.

El projecte impulsat per GAP cooperativa és una transformació de l’actual planta de tractament de dejeccions ramaderes, un model que sempre ha estat referència al conjunt de l’Estat com a exemple de bones pràctiques. Des de la seva creació fa 25 anys, GAP Cooperativa ha treballat per consolidar un sistema de gestió innovador i sostenible, reflectint el seu compromís amb el medi ambient, el sector porcí i el territori.

L’objectiu del projecte de la Nova Tracjusa és donar una solució sostenible i eficient als reptes ambientals i energètics del territori, promovent un model respectuós amb l’entorn per a la gestió dels purins a la comarca. Gràcies a aquest tipus d’instal·lacions, es produeixen fertilitzants d’alta qualitat i es redueix la contaminació del sòl i dels aqüífers, evitant els impactes negatius dels excedents de purins.

Un projecte imprescindible per al sector i el territori

Entre els beneficis que comporta la planta de gasificació és que permetrà generar energia verda i neta, evitant l’ús de combustibles fòssils. Per aconseguir-ho, es farà servir combustible sostenible (CSR), fet que suposarà la reducció del 85% de les emissions de CO₂ en comparació amb l’ús de gas fòssil no renovable.

Aquesta tecnologia innovadora és la mateixa que s’està implementant a altres punts de Catalunya, com és el cas de Tarragona. Aquest tipus de projectes demostren que la gasificació és una tecnologia clau per a la transició cap a un model energètic més sostenible i eficient, amb un impacte positiu tant a nivell ambiental com econòmic.

Compromís amb el territori i avals mediambientals

El projecte, que compta amb totes les autoritzacions necessàries per al seu desenvolupament, operarà sota les estrictes normes mediambientals i sanitàries, tant en l’àmbit autonòmic, estatal i europeu. Els informes favorables de les autoritats competents com la Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció General de Salut, garanteixen la seguretat del projecte per al medi ambient i la salut de les persones.

GAP Cooperativa, que agrupa més de 160 famílies ramaderes de Les Garrigues, sempre ha mostrat un elevat grau de compromís amb el sector i amb l’entorn. En aquest sentit, Cau afirma que “continuarem treballant per garantir una gestió responsable i eficient, tant per al sector porcí com per al medi ambient i la comunitat.”

Visita dels alumnes del Màster de Sanitat i Producció Porcina de la UdL

Un grup d’alumnes del Màster de Sanitat i Producció Porcina de la Universitat de Lleida ha compartit aquest matí unes hores amb nosaltres per conèixer de primera ma tot el treball realitzat per part de Gap Cooperativa per a la gestió conjunta dels excedents de les dejeccions ramaderes produïdes a les granges del conjunt dels nostres associats i associades.

Suport a la formació

En el decurs de la seva visita, tècniques de GAP Cooperativa han tingut també l’oportunitat d’explicar tot el procés de transformació de les dejeccions ramaderes en abonament orgànic gràcies a la planta de transformació que la cooperativa té a Juneda. Des de fa uns anys a GAP Cooperativa rebem la visita dels alumnes d’aquest màster vinculat amb la producció porcina

Així mateix, en el decurs de la visita, Mónica Jiménez, gerent de GAP Cooperativa, ha explicat als prop de vint alumnes i professors assistents a la visita  el projecte BIOGAP, que suposarà un canvi molt significatiu a l’hora de tractar els purins en la planta, especialment pel que fa al combustible necessari per l’assecatge de les dejeccions ramaderes, que farà la planta molt més eficaç i sostenible que amb l’actual model.

Observacions a la proposta de modificació del Decret de fertilització

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha presentat observacions a la proposta de modificació del Decret 153/2019 de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes.

Cal modificar aquest decret tenint en compte que ja han passat quatre anys des de la seva entrada en vigor i és necessari adaptar-lo a les noves normatives publicades en matèria d’ordenació ramadera i de fertilització i als resultats obtinguts durant la seva aplicació.

Hem plantejat la modificació de l’Índex de Càrrega Ramadera (ICR) proposat superior a 0,90 i màxim de 1,20 a només un màxim d’1,20 atès que considerem que aquest ja és molt restrictiu amb l’objectiu d’afavorir, així,  l’ampliació de les granges existents en zones vulnerables.

Creiem que no són suficientment clars alguns conceptes relacionats amb la declaració de dejeccions, el manteniment dels sistemes d’emmagatzematge, el pla de gestió de gestor de residus i l’aplicació de nitrogen en zones vulnerables. Per aquest motiu, hem sol·licitat especificacions d’aquestes propostes.

Alhora, hem sol·licitat que es consideri l’eliminació del llibre de gestió de fertilitzants en el moment que entri en vigor el quadern digital d’explotació per evitar solapament de dades i agilització en els tràmits.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)