El nou espai de diàleg integra administracions, sector primari, món científic, entitats i gestors d’infraestructures per definir mesures de prevenció i control. La Taula del Senglar impulsarà objectius de captura, plans de control poblacional i actuacions específiques en zones agrícoles, urbanes i viàries per reduir la conflictivitat.
El Govern de la Generalitat ha reunit avui per primera vegada la Taula Estratègica dels Conflictes del Senglar a Catalunya, un nou espai estable de diàleg, coordinació i presa de decisions per abordar de manera integral els problemes derivats de la sobreabundància del porc senglar al territori.
La primera sessió, celebrada al Palau de la Generalitat, ha estat presidida pel Molt Honorable President de la Generalitat, Salvador Illa, i ha comptat amb la participació del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, així com amb representants de les administracions públiques, el món científic, el sector primari, el sector cinegètic, les entitats de conservació i protecció animal, els gestors d’infraestructures i el món local.
La problemàtica del senglar afecta directament la seguretat de les persones, l’activitat agrària, la biodiversitat i la convivència en pobles i ciutats, i requereix respostes coordinades, basades en el coneixement i compartides amb tots els actors implicats. L’objectiu del Govern no és eliminar l’espècie ni posar en risc la seva viabilitat, sinó reduir els conflictes que genera i garantir una gestió sostenible i socialment acceptada.
Integrar coneixement científic i tècnic per gestionar la sobreabundància del senglar
Catalunya presenta actualment una densitat mitjana d’uns 6,3 senglars per km², amb una població reproductora estimada d’uns 125.000 animals i una població màxima que pot arribar als 180.000 exemplars. Aquesta situació es tradueix en danys importants als conreus, riscos sanitaris, afectacions a la biodiversitat i un increment dels accidents de trànsit: només l’any 2024 el senglar ha estat implicat en més de 3.400 accidents a carreteres i vies ferroviàries.
El conseller Ordeig ha explicat que la Taula del Senglar neix amb la voluntat de millorar la presa de decisions públiques, integrar el coneixement científic i tècnic i consensuar actuacions adaptades a cada realitat territorial. “Cal actuar sobre el coneixement de les poblacions, la prevenció dels danys, el control de densitats en zones de risc i la millora de la convivència en entorns urbans i periurbans”, ha afirmat.
Durant la sessió s’ha presentat una diagnosi actualitzada de la situació del senglar a Catalunya, que ha posat de manifest que, tot i que la caça continua sent l’eina principal de control, cal reforçar-la amb altres mesures. A la temporada 2024-2025 es van capturar més de 63.000 senglars, i al llarg de l’any s’autoritzen prop de 1.500 actuacions excepcionals per prevenir danys, amb més de 6.000 exemplars capturats fora del període ordinari.
Entre els objectius prioritaris que es treballaran a la Taula destaquen:
- millorar el coneixement i el seguiment de les poblacions de senglar;
- definir objectius de captura i plans de control poblacional en zones amb alta conflictivitat;
- reforçar les mesures de prevenció de danys al sector agrari, incloent ajuts a la protecció dels conreus;
- impulsar actuacions específiques en zones urbanes i de seguretat i en infraestructures viàries;
- reduir els riscos sanitaris mitjançant la vigilància i el control de malalties;
- fomentar la valorització de la carn de caça i la retirada adequada dels animals capturats.
El torn obert de paraules ha permès als participants identificar els elements clau que consideren prioritaris per assolir aquests objectius. Les aportacions recollides s’organitzaran per blocs temàtics i es retornaran als membres de la Taula per a la seva valoració i desenvolupament en futures sessions.
La Taula del Senglar es reunirà de manera ordinària com a mínim dos cops l’any i tindrà continuïtat territorial a través de les taules de danys de fauna cinegètica existents a les vegueries, que s’integraran com a comissions territorials. Aquest nou espai s’emmarca en el compromís del Govern amb les polítiques públiques basades en l’evidència, la participació i la transparència.
FONT D’INFORMACIÓ: GOVERN DE CATALUNYA
