Valorització i reciclatge: dues estratègies complementàries

Els països que més reciclen a Europa també són els que més valoritzen energèticament els seus residus. Segons les darreres dades d’Eurostat (2022), països com Alemanya, Suècia o Dinamarca, líders en reciclatge, també disposen d’un alt grau de valorització energètica. Aquesta doble aposta els permet tenir nivells molt baixos d’ús d’abocadors (inferior al 5%).

En el marc de la campanya “No deixis que la mentida guanyi”, Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) vol posar llum sobre una idea difosa pels contraris al projecte completament errònia: que la valorització energètica dels residus és un obstacle per al reciclatge. Les dades, però, demostren exactament el contrari.

La correlació entre els països europeus amb millor valorització energètica dels residus i els seus nivells de recuperació i reciclatge mostra una relació molt significativa: els països que aposten per la valorització energètica acostumen a tenir també alts nivells de reciclatge i recuperació, i gairebé no depenen de l’abocament en dipòsits controlats. Aquesta tendència es pot entendre millor tenint en compte el model de jerarquia europea de gestió de residus, que prioritza, per ordre:

  1. Prevenció
  2. Preparació per a la reutilització
  3. Reciclatge
  4. Altres formes de valorització (com l’energètica)
  5. Eliminació (com els abocadors)

Casos exemplars:

  • Alemanya, Àustria, Suècia, Països Baixos i Dinamarca són països líders tant en reciclatge com en valorització energètica. Tots aquests superen sovint el 60-70% en índex combinat de reciclatge + valorització energètica i tenen una pràctica residual de l’ús d’abocadors (inferior al 5%).
  • En canvi, països com Espanya, Grècia, Romania o Bulgària, amb menor desenvolupament en plantes de valorització energètica, presenten percentatges elevats d’abocament (fins al 50%) i menors índexs de reciclatge.

Aquesta correlació es pot explicar per què la infraestructura per a valoritzar energèticament exigeix una gestió més tècnica dels residus, que sovint va acompanyada de millors sistemes de recollida, separació i tractament. Això no vol dir que la valorització energètica substitueixi el reciclatge, sinó que actua com a complement estratègic quan el reciclatge no és viable (per materials no reciclables o en mal estat).

“Reciclar, valoritzar, transformar: així és l’economia circular que impulsem des de GAP”

És precisament aquest model el que GAP vol aplicar a les Garrigues a través del nou sistema de funcionament per a la planta de dejeccions ramaderes  Tracjusa. La planta transformarà dejeccions ramaderes i CSR no reciclables en fertilitzants orgànics i energia neta, reduint les emissions, la dependència dels abocadors i recuperant nutrients per a l’agricultura local.

Amb aquest sistema, GAP exemplifica la jerarquia europea de residus: reduir, reutilitzar, reciclar i després valoritzar. Una aposta que no només afavoreix el medi ambient, sinó que reforça el teixit econòmic i social de la comarca.

  • Redueix la dependència dels abocadors
  • Redueix emissions de CO2
  • Revaloritza materials que serien descartats
  • Genera productes útils com fertilitzants orgànics granulats i energia neta

En conclusió, reciclar i valoritzar no són models antagònics. Són sinergies necessàries per construir una economia circular real, eficient i sostenible. En el cas del nou model per TRACJUSA la planta no només afavorirà la valorització energètica, sinó que impulsarà també el reciclatge agrícola dels nutrients a través de la gestió tècnica de les dejeccions ramaderes.

 Xifres Eurostat sobre el tractament de Residus Municipals segons el CEWEP

Aquest gràfic mostra la proporció de reciclatge (inclòs el compostatge), valorització energètica de residus i abocament de residus municipals a cada estat membre de la UE (a més de Noruega, Suïssa i Islàndia), ordenats per percentatge d’abocament. També mostra les dades que falten, que inclouen la diferència entre els residus generats al país i els tractats.

El 2022, el país líder en reciclatge va ser Alemanya, amb un 69% de residus municipals reciclats o compostats. Si bé 9 estats membres (inclosa Eslovènia, que presenta una diferència del 17% entre els residus tractats i els generats) van abocar menys del 10% dels seus residus —que és l’objectiu establert per la nova Directiva sobre abocaments per al 2035—, 9 estats membres encara van abocar més del 50% dels residus municipals.

Font informació

Cicle de valorització energètica dels recursos (CEWEP)

Actualment, les plantes de valorització energètica de residus a Europa poden subministrar electricitat a 21 milions de ciutadans europeus i calefacció a 17 milions. Això es basa en els 103 milions de tones de residus domèstics i similars restants que es van tractar el 2021 a Europa.

Depenent del combustible que se substitueixi (gas, petroli, hulla o lignit), entre 10 i 56 milions de tones de combustibles fòssils, que emeten entre 22 i 44 milions de tones de CO2, no haurien de ser utilitzades per les centrals elèctriques convencionals per produir aquesta quantitat d’energia.

La tecnologia de valorització energètica de residus és una de les opcions energètiques alternatives més robustes i eficaces per reduir les emissions de CO2 i estalviar els recursos limitats de combustibles fòssils que usen les centrals elèctriques tradicionals.

Font informació

TRACJUSA reduirà un 85% les emissions de CO₂

La planta de les Garrigues, exemple de compatibilitat entre valorització energètica i reciclatge

La nova etapa de la planta TRACJUSA suposarà una revolució en la gestió de residus ramaders a les Garrigues. Amb l’adopció d’un nou sistema basat en la gasificació de combustibles sòlids recuperats (CSR), homologats i estabilitzats, es preveu una reducció del 85% de les emissions de CO respecte al model anterior, que utilitzava gas natural.

Aquest canvi no només suposa una millora mediambiental substancial, sinó que també situa el projecte en la línia dels objectius climàtics de la Unió Europea. Com a part del seu compromís amb l’economia circular, TRACJUSA aposta per donar una segona vida a materials no reciclables, evitant així el seu soterrament en abocadors.

Un model europeu a seguir

Una falsa creença és que la valorització energètica contradiu la reducció d’escombraries o el reciclatge. Però l’evidència europea ens diu el contrari. Els països que més reciclen –com Alemanya, Àustria o els Països Baixos– són precisament els que més utilitzen la valorització energètica per gestionar els residus no reciclables. El resultat? Taxa gairebé nul·la d’ús d’abocadors.

Aquests països han demostrat que la clau és una gestió combinada, eficient i tecnològicament avançada dels residus. Això implica:

  • Reduir i reutilitzar al màxim.
  • Reciclar allò que sigui possible.
  • Valoritzar energèticament allò que no es pot reciclar.

TRACJUSA s’alinea amb aquest model, garantint una gestió sostenible de les dejeccions ramaderes, produint adob orgànic de qualitat i energia neta. Tot plegat, amb garanties ambientals, tècniques i de salut avalades per la Generalitat i estudis independents.

El territori com a beneficiari

Els beneficis del projecte van molt més enllà de la sostenibilitat ambiental. Impulsarà l’economia local, generarà ocupació qualificada i consolidarà un futur viable per al món rural.

GAP Cooperativa reafirma el seu compromís amb el territori, les persones i el planeta. La nova TRACJUSA no només no limita el desenvolupament de les Garrigues, sinó que el fa possible.

El projecte de Nova Tracjusa NO limitarà el desenvolupament de Les Garrigues

Darrerament, han aparegut veus crítiques amb el nou projecte de la planta Nova Tracjusa afirmant, de manera infundada, que pot perjudicar la imatge de la comarca i afectar negativament a la comercialització de productes de qualitat com l’oli d’oliva o altres productes agroalimentaris produïts a la comarca, així com el desenvolupament del turisme rural.

Des de GAP Cooperativa volem ser clars: aquestes afirmacions són falses i no es sustenten sobre cap base argumental contrastada

El nou model de funcionament previst per Tracjusa és un projecte pioner i estratègic per a la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes. No només permetrà produir adob orgànic de qualitat i generar energia verda a partir de residus no perillosos, sinó que en cap cas generarà impactes que afectin la imatge ni la qualitat de vida de la comarca.

Sabies que…?

Hi ha molts territoris a Catalunya amb productes emparats sobre diferents DO, propostes turístiques de valor i productes de prestigi internacional que conviuen perfectament amb activitats industrials i projectes de valorització energètica. El cas de les Garrigues no serà cap excepció.

Nova Tracjusa és, de fet, una oportunitat real per dinamitzar l’economia local, crear llocs de treball i garantir un model de gestió que fomenta i complementa l’economia circular, compatible amb la sostenibilitat i el desenvolupament rural.

Per això diem ben alt:


NO deixis que la mentida guanyi. Les Garrigues poden créixer amb futur, amb qualitat, i amb responsabilitat, ja què un projecte com el dissenyat per TRACJUSA encaixa perfectament en aquests paràmetres.

El nou projecte per a TRACJUSA no cremarà escombraries

El nou projecte de la planta Tracjusa valoritzarà energèticament fins a 45.000 tones anuals de CSR, complint amb la normativa europea i reduint dràsticament les emissions de CO₂ respecte a l’actual model de funcionament de la planta.


No deixis que la mentida guanyi” no és només un eslògan. És un compromís. I és també una resposta ferma a les falsedats que, de manera interessada, des de grups i alguns partits polítics contraris al projecte s’estan llançant contra el nou projecte per la planta Tracjusa, impulsada per GAP Cooperativa.

Amb una autorització per a l’ús de 45.000 tones anuals de Combustible Sòlid Recuperat (CSR) –provinents de residus urbans no perillosos i no reciclables– la planta farà un gir innovador i sostenible. Lluny de cremar escombraries, el projecte aplica un sistema de gasificació avançada que transforma aquest recurs en energia neta, essencial per al procés de tractament de dejeccions ramaderes.

Aquest model no només evita el soterrament de residus en abocadors, sinó que respon directament a les directrius europees, que marquen l’eliminació progressiva d’aquesta pràctica altament contaminant. A més, es redueixen fins a un 85% les emissions de CO, ja que es substitueixen els combustibles fòssils per una font energètica recuperada i segura.

Una planta compromesa amb la comarca

La planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa és una iniciativa arrelada al territori, promoguda per més de 150 famílies de pagesos i ramaders de les Garrigues. A més de generar llocs de treball qualificats i dinamitzar l’economia local, representa una aposta per l’economia circular, la innovació i la sostenibilitat real.

Amb garanties tècniques i ambientals

La planta compta amb el suport i la validació dels departaments de Salut, Territori i Agricultura de la Generalitat, i amb un dictamen favorable d’un dels estudis ambientals més reconeguts de Catalunya, Ramon Folch & Associats. A més, integrarà sistemes avançats de control d’emissions en tot moment accessibles per a la ciutadania.

GAP Cooperativa defensa la transparència i el compromís del projecte de Nova Tracjusa davant la desinformació

L’entitat rebutja les acusacions de caràcter especulatiu i subratlla el caràcter cooperatiu i compromès amb el territori del projecte, que busca gestionar les dejeccions ramaderes de forma sostenible i circular.

Davant la proliferació d’informacions inexactes i narratives descontextualitzades sobre el projecte de Nova Tracjusa, la cooperativa GAP ha fet un pas endavant amb una campanya comunicativa clara: No deixis que la mentida guanyi.”

El missatge, directe i contundent, vol deixar clar que el nou model de planta de gestió de dejeccions ramaderes no és un projecte especulatiu, sinó el fruit d’una aposta col·lectiva de prop de 160 famílies ramaderes que, en assemblea i de manera unànime, van decidir reinvertir els beneficis derivats de la gestió de la planta en la millora del projecte i del territori.

La nova Tracjusa parteix del model d’economia circular i incorpora tecnologies com la gasificació de combustibles derivats de residus (CDR) ja tractats per generar l’energia necessària. Aquest procés, totalment validat i sotmès a controls de la Generalitat, substitueix les fonts de calor fòssils per una alternativa més neta i eficient.

El projecte compta amb totes les autoritzacions necessàries i informes favorables emesos pels departaments de Salut, Territori i Sostenibilitat i Agricultura de la Generalitat de Catalunya.

GAP Cooperativa, que compta amb dècades d’experiència en la gestió responsable de les dejeccions ramaderes, destaca que aquest projecte representa una oportunitat de futur per al territori: millora la gestió ambiental, dinamitza l’economia comarcal i fixa població al món rural.

La iniciativa, pionera en molts aspectes, també busca reduir la pressió sobre els aqüífers, promoure l’adobatge orgànic i crear llocs de treball qualificats, apostant per un model cooperatiu que posa la salut, el territori i les persones al centre.

“Vivim aquí, treballem aquí i estimem aquest territori. No permetrem que la desinformació posi en risc un projecte que respon a una necessitat real i que ha estat dissenyat amb el màxim respecte ambiental i social”.

GAP Cooperativa assegura que el projecte Tracjusa no representa cap risc per a la salut

La nova planta de Tracjusa ha estat avalada per diversos organismes públics i comptarà amb medidors d’emissions en continu accessibles a la ciutadania per garantir la màxima transparència i seguretat ambiental.

GAP Cooperativa continua la seva campanya “No deixis que la mentida guanyi” per combatre la desinformació sobre el projecte de la nova planta de Tracjusa, i reafirma un missatge clar: la instal·lació no suposarà cap risc per a la salut de les persones i no emetrà fums tòxics.

La planta funciona mitjançant un sistema de gasificació de residus no perillosos, una tecnologia neta que transforma matèria sòlida en energia sense procés de combustió directa.

Per reforçar encara més aquesta seguretat, la planta incorporarà, mesuradors d’emissions en continu, que, de manera voluntària farà públics, que permetran a qualsevol persona consultar en temps real els valors de les emissions. Aquest sistema garantirà que els possibles nivells d’emissió estiguin sempre dins dels límits establerts per les autoritats ambientals.

“Apostem per la màxima transparència. La ciutadania tindrà accés als valors d’emissió per comprovar que el funcionament de la planta és del tot segur i ajustat a la normativa”.

El projecte ha estat sotmès a un estricte procés d’avaluació ambiental i compta amb les autoritzacions necessàries, així com amb informes favorables de diversos organismes tècnics de la Generalitat de Catalunya, com ara:

  • Direcció General de Salut
  • Direcció General de Qualitat Ambiental
  • Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
  • Agència de Residus de Catalunya

Aquestes institucions han validat la viabilitat del projecte des del punt de vista sanitari i ambiental, considerant-lo segur i beneficiós pel territori.

El model de gestió impulsat per GAP Cooperativa es basa en el cooperativisme local i la sostenibilitat. Amb la participació de més de 160 famílies ramaderes, el projecte busca millorar la gestió de les dejeccions ramaderes, generar fertilitzants orgànics i produir energia renovable, tot respectant el medi ambient i la salut pública.

“El nostre compromís és ferm: ni fum, ni risc. I, a més, amb dades obertes i accessibles per a tothom. Perquè estimem aquest territori, hi vivim, hi treballem i volem garantir el seu futur”.

Tracjusa no será una incineradora: es tracta d’un projecte basat en la gasificació de residus no perillosos

Davant la campanya de desinformació llançada pels detractors al nou projecte de funcionament de per la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA GAP Cooperativa vol deixar clar que Tracjusa no serà una incineradora sino una planta que utilitzarà una tecnologia de gasificació per tractar dejeccions ramaderes i obtenir fertilitzants orgànics, energia renovable i electricitat, desmentint rotundament les acusacions infundades d’incineració.

GAP Cooperativa ha publicat un nou material informatiu en el marc de la campanya “No deixis que la mentida guanyi”, amb l’objectiu de desmentir una de les falsedats més recurrents entorn del projecte de Nova Tracjusa: que es tracta d’una incineradora.

“És absolutament fals”, afirmen des de l’organització. “El projecte no contempla la crema de residus, sinó un procés de gasificació, que transforma materials sòlids en un gas, que després es fa servir per generar energia.”

La tecnologia emprada permet obtenir vapor útil per assecar purins, a més de produir fertilitzants orgànics d’alta qualitat i electricitat. Aquest sistema ha estat validat per la Generalitat de Catalunya, i compta amb estudis ambientals favorables, incloent-hi el de Ramon Folch & Associats, una consultoria independent d’energia, medi ambient i sostenibilitat amb 30 anys de trajectòria en el mercat nacional i internacional preparada per ajudar i acompanyar a empreses i institucions en el seu camí cap a la seva transformació sostenible.

L’ús de CSR (combustibles sòlids recuperats) no suposa cap risc, ja que es tracta de materials prèviament estabilitzats i higienitzats, procedents de plantes homologades. La gasificació evita l’abocament, redueix emissions i optimitza la gestió de residus.

Des de GAP, insisteixen que no només es tracta d’un projecte tècnicament solvent, sinó que respon a un model de cooperativisme territorial, gestionat per més de 160 famílies ramaderes. La prioritat és la salut del territori, la sostenibilitat del sector i l’economia circular.

“El que volem és garantir el futur del territori amb solucions reals, no amb pors infundades”.

Desmuntant mentides sobre el nou projecte per TRACJUSA

En un context on la desinformació pot generar confusió i rebuig infundat, des de GAP Cooperativa volem fer un exercici de claredat i transparència. El projecte de Nova Tracjusa ha estat objecte de comentaris i afirmacions incorrectes que cal matisar i contrastar amb dades reals. En aquest article i el video adjunt t’expliquem què és cert i què no ho és.

Nova Tracjusa no és una incineradora

Una de les falsedats més recurrents és que la Nova Tracjusa funcionarà com una incineradora. Res més lluny de la realitat. El projecte no incinera cap tipus de residu. La tecnologia que utilitzem és la gasificació, un procés totalment diferent, molt més net i segur, que transforma un residu sòlid en un gas utilitzat com a font d’energia. És una tecnologia avalada científicament i àmpliament utilitzada arreu del món. Un projecte amb garanties ambientals i sanitàries

Nova Tracjusa no provocarà problemes per a la salut

També s’ha estès el rumor que Nova Tracjusa pot provocar problemes de salut. Aquesta afirmació és falsa. El projecte compta amb totes les autoritzacions ambientals necessàries, i ha estat informat favorablement per diversos organismes públics, incloent-hi l’àmbit de salut, territori i sostenibilitat. Es tracta d’un projecte que ha superat amb èxit totes les avaluacions tècniques pertinents.

No tractarà 300.000 tones de residus any

No es gestionaran 300.000 tones de residus Una altra dada manipulada és la suposada gestió de 300.000 tones de residus a l’any. La realitat és que Nova Tracjusa és una instal·lació de tractament de purins, orientada a transformar aquest residu orgànic en fertilitzant d’alta qualitat i biogàs. Aquest procés es fa mitjançant l’ús de combustible sòlid recuperat (CSR), que substitueix el gas natural per una font energètica alternativa, molt menys contaminant. Es tractaran un màxim de 45.000 tones anys d’aquests CSR.

Reducció d’emissions i aposta per la sostenibilitat

Gràcies a l’aplicació de tecnologia de darrera generació, el nou model energètic de Nova Tracjusa permetrà reduir més del 80% de les emissions associades al combustible fòssil, una dada que posa de manifest el seu compromís ambiental i amb la salut del territori.

Dinamització de l’economia de la comarca

A més, el projecte comporatarà una inversió de prop de 10 milions d’euros, que també implica dinamització econòmica i oportunitats laborals per a la comarca. Per un territori viu i un model eficient Nova Tracjusa neix de la voluntat de més de 150 famílies pageses i ramaderes que viuen i treballen a les Garrigues. És una aposta clara per l’economia circular, per la protecció dels sòls i els aqüífers, i per la innovació com a eina per fer front als reptes mediambientals.

Des del GAP, apostem per la transparència i ens comprometem a seguir oferint informació veraç i accessible perquè la ciutadania pugui formar-se una opinió fonamentada.

🟢 Per una gestió eficient, responsable i sostenible.

🟢 Per les Garrigues, per la pagesia, pel territori.

TRACJUSA: un model innovador de valorització energètica per avançar en l’economia circular

La planta de transformació de dejeccions ramaderes a les Garrigues aposta per la valorització energètica per reduir la dependència dels abocadors i contribuir a la seguretat energètica

El nou projecte de valorització energètica de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA marca un abans i un després en la gestió de residus no reciclables. En transformar aquests residus en energia, contribuïm activament a l’objectiu europeu de reduir dràsticament l’eliminació en abocadors, promovent un model basat en l’economia circular.

La valorització energètica es posiciona com una solució clau en la gestió de residus no reciclables, alineant-se amb els objectius de la Unió Europea per minimitzar l’impacte ambiental dels abocadors. En aquest context, el nou projecte de funcionament dissenyat per a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA ha fet un pas decisiu amb un nou model de funcionament que permet aprofitar l’energia continguda en els residus per transformar-los en electricitat i calor.

Un problema urgent a Espanya

Espanya segueix lluny dels objectius europeus en matèria de gestió de residus: actualment, prop del 50% dels residus encara acaben en abocadors, generant emissions de gasos d’efecte hivernacle com el metà i la pèrdua de recursos potencialment aprofitables. En canvi, països com Alemanya, Àustria o els Països Baixos han aconseguit taxes d’eliminació en abocadors properes a zero gràcies a la combinació de reciclatge i valorització energètica.

El paper clau de TRACJUSA

El nou projecte implementat a la planta de transformació de dejeccions ramaderes TRACJUSA permet:

  • Substituir combustibles fòssils per energia recuperada de residus no reciclables.
  • Optimitzar el tractament de dejeccions ramaderes, promovent el seu ús com a fertilitzant orgànic.
  • Contribuir a la reducció de la contaminació d’aqüífers i emissions de metà.
  • Reduir la dependència de fonts no renovables.

Una aposta per la sostenibilitat

La valorització energètica no només es presenta com una alternativa sostenible, sinó que també aporta estabilitat en el context actual de crisi energètica. A Europa, aquesta tecnologia ja permet subministrar calefacció a més de 17 milions de persones. Projectes com el de TRACJUSA, es presenten com una gran oportunitat per tancar la bretxa amb altres països i avançar cap a un model d’economia circular eficient i responsable.

GAP Cooperativa, impulsora d’aquest projecte, reitera el seu compromís amb la innovació i la sostenibilitat, promovent solucions eficaces per a la gestió de residus i la producció d’energia neta.

Cap a un model més sostenible i eficient en la gestió de residus a Europa

Compartim en aquest espai un interessant article dedicat a la valoració energètica dels residus a Europa publicat a www.residuosprofesional.com per part de Joaquín Pérez Viota, president d’AEVERSU

Situar la valorització energètica com un component essencial en l’estratègia i la planificació de tractament de residus permetrà reduir la dependència dels abocadors i contribuir a la seguretat energètica.

La gestió de residus a Europa es troba en un moment decisiu. La Unió Europea ha establert objectius ambiciosos per reduir l’eliminació de residus a l’abocador fins al menys el 10%, abans del 2035. Per assolir aquestes fites, és imprescindible repensar i modernitzar les nostres estratègies de tractament de residus, situant la valorització energètica com un dels pilars imprescindibles en el procés.

La situació actual a Espanya difereix notablement d’aquest objectiu, la dependència dels abocadors continua sent un problema enorme. Eliminant a abocador més del 50% del residu urbà generat, el 20% del total de residus eliminats a abocador a Europa, són espanyols, per a una població que supera lleugerament el 10% de la població de la Unió.

En aquest context, la valorització energètica emergeix com la solució eficient i necessària que garanteix la gestió de residus no reciclables sostenible i alineada amb els principis de leconomia circular i la jerarquia de residus.

LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA COM UN DELS EIXOS DE L’ECONOMIA CIRCULAR

Així, la valorització energètica es presenta com una eina clau per tractar la fracció de residus que no ha pogut ser reutilitzada o reciclada. Aquest procés permet recuperar l’energia continguda als residus no reciclables, transformant-los en electricitat i energia tèrmica, fet que contribueix a reduir la dependència de combustibles fòssils ia mitigar els efectes del canvi climàtic.

I és que malgrat els avenços que s’han registrat en matèria de reutilització i reciclatge, un dels grans desafiaments de la gestió de residus a Europa és la reducció de l’abocament. Tot i les regulacions europees que busquen limitar-ne l’ús, a països com Espanya un percentatge elevat de residus acaba en abocadors, cosa que genera impactes ambientals negatius, la pèrdua de recursos potencialment aprofitables i l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle a través de les emissions difuses produïdes després del dipòsit. En concret, els abocadors contribueixen amb les emissions de metà, un gas amb un potencial d’escalfament 80 vegades superior al del CO₂. Així, els abocadors emeten un 245% més d’emissions GEH que no pas la valorització energètica.

A països líders en gestió de residus, com Alemanya, Àustria o Països Baixos, la valorització energètica té un paper essencial. En aquests països, on el residu eliminat en abocador és zero o practicant testimonial, i on les taxes de recuperació superen els objectius fixats per la Unió Europea fins i tot per al 2030, el residu que no és possible de reciclar és valoritzat energèticament, en percentatges que van des del 30% al 40%. D’aquesta manera evitem el recurs a l’abocador i maximitzem l’aprofitament dels recursos. La Unió Europea ha establert objectius ambiciosos per a la gestió de residus, i ha fixat una taxa de reciclatge del 65% i ha limitat l’abocament al 10% abans del 2035.

Tot i això, Espanya està malauradament molt lluny d’aquests objectius. Actualment, prop del 50% dels residus encara acaben en abocadors i només un 11% és valoritzat energèticament, una xifra que representa l’enorme bretxa existent entre països i l’ampli marge de millora que tenim a l’hora d’accelerar la implantació d’infraestructures que permetin aprofitar els residus com a font d’energia.

Per assolir els objectius europeus a Espanya, a més d’intensificar totes les polítiques que fomenten la recuperació i el reciclatge, en la recerca del 65% fixat, caldria almenys duplicar la capacitat de valorització energètica actual, cosa que permetria reduir significativament l’impacte ambiental dels abocadors i avançar cap a un model de gestió de residus més sostenible. Per avançar en aquesta direcció, és essencial adoptar mesures que fomentin la valoració energètica com a part d’un model de gestió eficient. Una de les propostes més rellevants en aquest àmbit és la suspensió temporal de l’impost sobre aquest tipus de tractament. Aquesta mesura, lluny de ser una reculada, té com a objectiu fomentar pràctiques més sostenibles i apropar Espanya als estàndards europeus. Països com Suècia ja han demostrat que l’eliminació d’impostos sobre la valoració energètica pot accelerar la transició cap a una economia circular eficient i responsable. A més, és fonamental la coherència dins d’un esquema impositiu en què els residus tractats en instal·lacions de coincineració estan gravats amb un impost de 0€.

L´experiència de països del nord d´Europa demostra que l´eliminació progressiva d´abocadors només és viable si s´implementen polítiques de gestió eficients i es fomenta la conscienciació ciutadana sobre les diferents eines destinades a avançar en matèria d´economia circular. En aquest sentit, és fonamental desmitificar la creença que la valorització energètica i el reciclatge són estratègies oposades. Com vèiem abans, els països que més reciclen són també aquells que més valoritzen energèticament els residus no reciclables, demostrant que les dues pràctiques són complementàries i essencials per a una gestió eficient i sostenible.

D’altra banda, la valorització energètica també contribueix a la seguretat energètica, ja que redueix la dependència de combustibles fòssils importats i proporciona una font d’energia elèctrica estable i predictible. A més de la producció d’electricitat, les instal·lacions de valoració energètica poden arribar a contribuir al subministrament d’aigua calenta, calefacció i climatització per a les llars, a través de xarxes de calefacció urbana (district heating). A Europa, les instal·lacions de valoració energètica generen 99.000 milions de kWh de calor a l’any, subministrant calefacció a 17 milions d’habitants. Això és especialment rellevant en el context actual de crisi energètica i de transició cap a fonts d’energia renovables.

Espanya té davant seu una oportunitat única per millorar els seus models de gestió de residus. Situar la valorització energètica com un component essencial en l’estratègia i la planificació de tractament de residus permetrà avançar cap als objectius europeus, reduir la dependència d’abocadors i contribuir a la transició energètica.

És responsabilitat de tots els actors implicats –administracions públiques, empreses i ciutadania– treballar conjuntament per transformar els reptes actuals en oportunitats. En aquest context, AEVERSU celebrarà al maig la 1a AEVERSU SUMMIT, Trobada Global de Valorització Energètica, un fòrum clau per debatre sobre el paper d’aquesta tecnologia en la transició cap a un model més sostenible. La valorització energètica és una peça clau en aquest camí i ha de ser reconeguda com a pilar fonamental dins el model d’economia circular que Europa necessita.