Category: noticies

Fonoll, la revista independent de Juneda, publica al seu número 252 un extens reportatge sobre el nou projecte dissenyat per a la planta de transformació de dejeccions ramaderes TRACJUSA, impulsat pels ramaders/es de GAP Cooperativa. La revista recull l’opinió d’ambdues parts: GAP Cooperativa, que aporta un article explicant en profunditat tots els ets i uts del projecte i, un altre, facilitat per la plataforma contrària al projecte, on expressen els seus arguments en contra.

En aquest nou post del nostre blog, us facilitem l’article facilitat per GAP Cooperativa a la Revista Fonoll i publicat, de manera íntegra per aquest mitjà de comunicació local. El nostre agraïment als responsables de la revista Fonoll pel seu exercici de pluralitat i transparència informativa i per oferir-nos la possibilitat d’explicar en què consisteix el nou projecte per a TRACJUSA.

Nova Tracjusa, futur sostenible per la gestió de les dejeccions ramaderes i la pagesia a les Garrigues

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA FONOLL – Nº 252

GAP Cooperativa, conjuntament amb Grup Griñó, impulsen el projecte Nova Tracjusa, una transformació de l’actual planta de tractament de dejeccions ramaderes que aposta per la sostenibilitat i l’economia circular. Amb aquesta iniciativa, es dona resposta als reptes ambientals i energètics del territori, convertint els excedents de les dejeccions ramaderes produïdes a les granges associades a GAP en fertilitzants d’alta qualitat i biogàs, contribuint així a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i al desenvolupament econòmic de les Garrigues.

L’actual conjuntura social, econòmica i mediambiental exigeix al conjunt de la societat la realització d’un important esforç per implementar nous models energètics i productius, més sostenibles i respectuosos amb el medi natural i els seus recursos.

En aquest sentit, el sector primari no és aliè a aquesta realitat. Per això, la ramaderia, especialment el sector porcí, treballa en aquesta transformació amb l’objectiu de fer més sostenibles les explotacions. La substitució de les fonts d’energia convencionals per renovables i la implementació de les millors tècniques disponibles per tal de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle són algunes de les actuacions que es duran a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA.

Evolució de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA

TRACJUSA, des de la seva creació fa vint-i-cinc anys, ha estat una resposta innovadora i sostenible per gestionar les dejeccions ramaderes a les Garrigues, esdevenint, des dels seus inicis, un model de referència pel que fa al tractament de les dejeccions ramaderes al conjunt de l’estat.

No obstant això, la finalització de les ajudes a les plantes de tractament i els canvis en les polítiques energètiques, que penalitzen l’ús de combustibles fòssils i posen en valor l’ús d’energies renovables, són els principals motius que han portat a la transformació de la instal·lació actual A partir del 31 de desembre de 2025, la instal·lació de TRACJUSA no podrà continuar funcionant perquè finalitzen les ajudes vinculades a la producció elèctrica.

La substitució de la font de calor actual, gas natural, per un gas produït amb un sistema de gasificació a la mateixa instal·lació, permet donar viabilitat al Projecte de Nova Tracjusa. La gasificació de combustibles derivats de residus (CSR) generarà la calor necessària per realitzar el procés d’assecatge de purins i altres residus agraris, sense modificar el sistema de tractament actual.

La reducció de combustibles fòssils permet reduir les emissions de CO₂ de la instal·lació en més d’un 85%. Així mateix, aprofita un recurs, els CSR, que si no se’n fan ús, anirien a l’abocador, incomplint així la jerarquia de gestió de residus que estableix la “Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular”.

D’altra banda, amb la Nova Tracjusa es preveu incrementar la producció de biogàs, mitjançant la digestió anaeròbia de purins, fems, gallinasses i altres residus de la indústria agroalimentària. El biogàs obtingut es transformarà en biometà i s’injectarà a la xarxa de distribució de gas natural actual, el que també contribuirà a la substitució de combustibles fòssils per combustibles renovables.

Aquest nou projecte s’ajusta a la instal·lació actual, i permet continuar amb l’activitat de gestió de les dejeccions ramaderes que hem realitzat des de la posta en funcionament de la instal·lació l’any 2001. El tractament de les dejeccions ramaderes ens permet transformar les dejeccions en un recurs que es pot valorar com a fertilitzant orgànic, fora de la nostra zona. Gràcies a la disponibilitat de calor per assecar les dejeccions, el producte es pot transportar a llargues distàncies i utilitzar-lo com a fertilitzant orgànic. Aquests fertilitzants orgànics permeten reduir el consum de fertilitzants minerals, productes que acostumen a necessitar una alta demanda d’energia per la seva fabricació.

Una aposta innovadora i sostenible

La planta té una capacitat de tractament de dejeccions ramaderes i altres residus orgànics de 100.000 tones anuals, transformant els purins en fertilitzants d’alta qualitat i biogàs, esdevenint un centre d’aprofitament de matèria orgànica per a la producció de fertilitzants orgànics d’alta qualitat i la producció de combustibles renovables.

Les obres de construcció de la instal·lació de gasificació començaran tan aviat com es disposi del permís d’obres. Actualment, s’ha fet la sol·licitud a l’Ajuntament i s’està portant a terme la valoració de la sol·licitud per part dels tècnics competents. El període de construcció de la instal·lació és aproximadament d’un any, de manera que la instal·lació de gasificació està previst que estigui en funcionament a principis de l’any 2026. Fins al moment, la instal·lació continuarà funcionant utilitzant el gas natural com a combustible, tal com ho ha fet fins ara.

Factors de viabilitat econòmica

La Nova Tracjusa serà viable sense la prima de l’estat gràcies als diferents canvis que es preveuen realitzar. Principalment, s’identifiquen tres fonts d’ingressos: la venda del biometà generat a partir de dejeccions i residus de la indústria agroalimentària, la venda del fertilitzant orgànic, i la valorització energètica del CSR.

El projecte requereix una inversió que supera els 9 milions d’euros, i compta amb una resolució favorable per part del Departament d’Agricultura Pesca i Alimentació, per realitzar el projecte de producció de biometà, valorada en 2,5 milions d’euros.

Beneficis per al territori i la comunitat

Aquest projecte tindrà un impacte positiu directe en l’economia i la qualitat de vida de les Garrigues: genera nous llocs de treball, directes i indirectes, impulsa l’economia circular en transformar els residus en recursos útils com fertilitzants orgànics i energia renovable, i contribueix directament a la reducció de la contaminació del medi natural.

Compromís amb la salut i la seguretat

El nou projecte per Tracjusa compleix amb totes les lleis i normatives vigents i disposa de totes les autoritzacions necessàries per desenvolupar el nou projecte, que treballarà sota estrictes normes mediambientals i sanitàries, tant de l’àmbit autonòmic com estatal i europeu. Els informes favorables de la Generalitat de Catalunya, Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció General de Salut, entre altres, i estudis independents com el de Ramon Folch & Associats, garanteixen la seguretat del projecte per al medi ambient i la salut de les persones.

El projecte, donant compliment a l’autorització ambiental, incorpora un sistema de control d’emissions, que informa de manera directa, segon a segon, de les emissions de la instal·lació a la Direcció General de Qualitat Ambiental. Les dades d’emissions de la instal·lació estan a disposició de l’administració per la seva consulta i control en cada moment.

Així mateix, el projecte ha estat impulsat pels ramaders, veïns de la comarca. Tots ells tenen un elevat compromís amb el projecte de la Nova Tracjusa, tal com s’ha demostrat durant més de vint anys que porta en funcionament la instal·lació.

Però, no només és el compromís dels socis del Gap que ens permet fer valdre el dret a realitzar aquesta instal·lació. L’octubre de 2024 es va resoldre la demanda que la Plataforma, contrària al projecte, va interposar contra la Generalitat de Catalunya per autoritzar el nou projecte de Tracjusa. Després de la valoració de la informació aportada per les parts, els jutge va desestimar la demanda, i va condemnar a la Plataforma a pagar les costes del judici.

Procedència de les matèries sòlides i impacte en el trànsit

Els CSR autoritzats és un producte homogeni i estabilitzat, que no desprèn males olors ni lixiviats. La seva composició, tal com es descriu al permís ambiental ha de donar compliment a la normativa existent que regula l’ús del CSR com a combustible. EL CSR s’obté a partir del tractament de residus. Primer, se separa tot el que es pot aprofitar, i després, s’estabilitza   el restant.

Si es valora exclusivament el projecte de gasificació, l’autorització ambiental permet l’ús de fins a 45.000tn/any de CSR, el que representa un increment del trànsit actual que subministra materials a TRACJUSA de cinc a sis camions diaris. Es preveu que l’entrada de vehicles es realitzi per vies principals, en la mesura que sigui possible, per evitar el transit de camions dins dels municipis veïns.

Un projecte liderat per ramaders

Impulsat per GAP Cooperativa, que agrupa més de 160 famílies de ramaders de les Garrigues, de manera conjunta amb el Grup Griñó, aquest nou projecte per a TRACJUSA reflecteix el compromís d’aquest col·lectiu amb la innovació i la sostenibilitat. Des dels anys noranta, el sector ramader treballa per oferir solucions sostenibles a la gestió dels excedents de purins, assegurant la viabilitat del sector ramader, donant suport als agricultors, i evitant l’abandonament rural.

Economia circular i un futur sostenible

El nou projecte per TRACJUSA no només tracta les dejeccions ramaderes, sinó que també les revalora, produint un fertilitzant granulat d’alta qualitat que retorna al cicle agrícola.

Aquest projecte és una mostra més de l’esforç dels ramaders i ramaderes de les Garrigues, compromesos amb la generació de riquesa per al territori, d’una manera responsable i sostenible.

El nou projecte contribuirà a fer que l’activitat ramadera i la producció d’aliments de qualitat es pugui dur a terme d’una manera sostenible i adaptada a les exigències de la societat, i que es continuï donant servei durant molts anys.

FAQ’s nou projecte

Què és Tracjusa i què es fa?

  Tracjusa és una planta que tracta dejeccions ramaderes i altres residus orgànics no perillosos. Amb aquests residus, es produeixen fertilitzants, energia renovable i electricitat.

  El nou projecte de Tracjusa millorarà la planta per generar energia verda i neta, evitant l’ús de combustibles fòssils. Això es farà utilitzant el combustible sostenible CSR.

 Els Combustibles Sòlid de Residus (CSR) es fabrica d’acord amb la normativa europea. Amb la utilització del CSR, se substitueix un combustible fòssil no renovable com el gas, per un combustible alternatiu que permetrà reduir en un 85% les emissions actuals de gasos d’efecte hivernacle.

Tracjusa NO ES UNA INCINERADORA

• La planta de Tracjusa no és una incineradora. És una planta de tractament de dejeccions ramaderes mitjançant un procés de gasificació.

• La quantitat de CSR que es consumiran a la planta serà de 45.000 tones

• A Tracjusa NO es cremaran residus, sinó que es consumirà combustible alternatiu en una gasificació. Un procés net que transforma un sòlid en un gas.

Quin és l’objectiu del projecte Tracjusa?

Tracjusa dona solució a la gestió de purins de la comarca i produeix fertilitzants a través d’un model eficient i respectuós amb l’entorn, evitant la contaminació del sòl i dels aqüífers amb els excedents de purins.

Aquest projecte suposa un gran benefici pel territori: perquè impulsa l’economia circular, genera llocs de treball, millora la qualitat de l’aire de l’entorn i contribueix a la descarbonització.

No hi ha afectació per la salut de les persones

La planta de Tracjusa NO genera problemes de salut cap a les persones.

El projecte ha seguit tots els requisits i tràmits d’avaluació ambientals. Si hi hagués algun risc per a la salut de les persones, no hauria estat autoritzat per les administracions competents.

Compliment de totes les lleis i normatives vigents

El projecte de Nova Tracjusa compleix amb totes les lleis i normatives vigents. TRACJUSA disposa de totes les autoritzacions necessàries per desenvolupar el nou projecte. Han informat favorablement la Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció General de Salut, entre altres.

No hi ha cap moratòria vigent en l’actualitat a Catalunya sobre la gestió i el tractament de residus.

Aquest dijous 30 de gener, el teatre Foment de Juneda va acollir una jornada tècnica dedicada a la “Bioeconomia aplicada a les explotacions ramaderes”, una trobada que va reunir un gran nombre d’assistents i una vintena d’alcaldes i regidors municipals de diferents ajuntaments de les Garrigues i comarques veïnes. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Juneda, va posar sobre la taula la necessitat d’un nou model sostenible per garantir la viabilitat i competitivitat de les explotacions ramaderes.

L’obertura de l’acte, que va comptar amb la presència d’unes 200 persones, va anar a càrrec de l’alcalde de Juneda, Antoni Villas, organitzadors d’aquesta trobada, qui va donar la benvinguda als assistents i va remarcar la importància d’aquesta jornada per al territori i per al futur del sector ramader.

La sessió va estar moderada per Gerard Blanco, professor associat de la Universitat de Lleida (UdL) i tècnic de l’àrea de projectes de tractament de purins del Centre d’Estudis Porcins de Torrelameu, qui va conduir les intervencions dels experts.

Ponents i Continguts Clau de la Jornada

Durant la jornada, diferents especialistes van exposar la seva visió sobre la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes i les oportunitats que ofereix la bioeconomia:

• Rosa Gallart, enginyera agrònoma del Grup de Sanejament Porcí, va presentar una visió global sobre la importància de la sanitat i la gestió eficient en el sector porcí.

• Xavier Flotats, doctor enginyer industrial i professor emèrit de la UPC, reconegut expert en gestió i tractament de dejeccions ramaderes, va exposar les diferents tecnologies disponibles per una millor valorització dels residus generats per les explotacions ramaderes.

• Mónica Jiménez, enginyera agrònoma i gerent de GAP Cooperativa, va destacar la tasca que GAP ha dut a terme en els darrers anys, consolidant-se com un referent europeu en la gestió de les dejeccions ramaderes. Jiménez també va explicar el funcionament de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, així com els detalls del nou projecte que s’hi està desenvolupant.

Un model de bioeconomia per un futur sostenible

La jornada va posar en relleu els reptes del model econòmic actual i va servir per reivindicar un nou sistema sostenible per al sector ramader. La bioeconomia és clau per garantir la viabilitat de les explotacions i la creació d’oportunitats als municipis rurals.

En el decurs de la jornada, GAP Cooperativa va tenir un paper destacat explicant el treball dut a terme per part de la cooperativa durant els darrers anys, on ha esdevingut un referent europeu en la gestió de les dejeccions ramaderes, a més de facilitar suport i assessorament continuat als socis de la cooperativa, estratègics per al desenvolupament de la comarca.

Mónica Jiménez, gerent de GAP Cooperativa, va ser l’encarregada de representar a la cooperativa en aquesta trobada on, entre altres qüestions, va explicar als assistents que es fa a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA i les característiques i particularitats del nou projecte, destacant que és un projecte que compleix amb totes les normatives vigents i que compta amb totes les autoritzacions requerides per fer-lo realitat.

Així mateix, va destacar que el nou projecte dissenyat per TRACJUSA no representa cap risc per a la salut de les persones ni el territori i que esdevé una eina estratègica per a la valorització de les dejeccions ramaderes.

La gerent del GAP va explicar també que el canvi més substancial del projecte rau en la modificació de la font de calor que substituirà el gas natural, utilitzat fins ara, per un gas de síntesi produït a partir de la gasificació de Combustibles Sòlids de Residus, valoritzant també aquest producte convertint-lo en un combustible i evitant que acabi soterrat en un abocador. En aquest sentit, va explicar que en cap cas es cremarà brossa si no que es gasificaran CSR, tenint l’autorització per a la a gasificació d’un total de 45.000 tones anuals d’aquest producte.

Durant la jornada, organitzada per l’Ajuntament de Juneda, es va aprofundir en la situació del model econòmic actual i reivindicar, des del territori i amb agents actius del sector ramader, un nou model que sigui sostenible i que garanteixi a les explotacions ramaderes la viabilitat i la competitivitat.

Aquesta jornada es va plantejar amb la voluntat de defensar el primer sector: agrari i ramader, que ha de permetre mantenir el model productiu del territori i les oportunitats de desenvolupament dels municipis de la comarca.

Èxit de la Jornada sobre bioeconomia aplicada a les explotacions ramaderes celebrada a Juneda

Aquest dijous 30 de gener, el teatre Foment de Juneda va acollir una jornada tècnica dedicada a la “Bioeconomia aplicada a les explotacions ramaderes”, una trobada que va reunir un gran nombre d’assistents i representants municipals de diferents ajuntaments de les Garrigues i comarques veïnes. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Juneda, va posar sobre la taula la necessitat d’un nou model sostenible per garantir la viabilitat i competitivitat de les explotacions ramaderes.

L’obertura de l’acte va anar a càrrec de l’alcalde de Juneda, Antoni Villas, organitzadors d’aquesta trobada, qui va donar la benvinguda als assistents i va remarcar la importància d’aquesta jornada per al territori i per al futur del sector ramader.

La sessió va estar moderada per Gerard Blanco, professor associat de la Universitat de Lleida (UdL) i tècnic de l’àrea de projectes de tractament de purins del Centre d’Estudis Porcins de Torrelameu, qui va conduir les intervencions dels experts.

Ponents i Continguts Clau de la Jornada

Durant la jornada, diferents especialistes van exposar la seva visió sobre la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes i les oportunitats que ofereix la bioeconomia:

• Rosa Gallart, enginyera agrònoma del Grup de Sanejament Porcí, va presentar una visió global sobre la importància de la sanitat i la gestió eficient en el sector porcí.

• Xavier Flotats, doctor enginyer industrial i professor emèrit de la UPC, reconegut expert en gestió i tractament de dejeccions ramaderes, va exposar les diferents tecnologies disponibles per una millor valorització dels residus generats per les explotacions ramaderes.

• Mónica Jiménez, enginyera agrònoma i gerent de GAP Cooperativa, va destacar la tasca que GAP ha dut a terme en els darrers anys, consolidant-se com un referent europeu en la gestió de les dejeccions ramaderes. Jiménez també va explicar el funcionament de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, així com els detalls del nou projecte que s’hi està desenvolupant.

Un model de bioeconomia per un futur sostenible

La jornada va posar en relleu els reptes del model econòmic actual i va servir per reivindicar un nou sistema sostenible per al sector ramader. La bioeconomia és clau per garantir la viabilitat de les explotacions i la creació d’oportunitats als municipis rurals.

En el decurs de la jornada, GAP Cooperativa va tenir un paper destacat explicant el treball dut a terme per part de la cooperativa durant els darrers anys, on ha esdevingut un referent europeu en la gestió de les dejeccions ramaderes, a més de facilitar suport i assessorament continuat als socis de la cooperativa, estratègics per al desenvolupament de la comarca.

Mónica Jiménez, gerent de GAP Cooperativa, va ser l’encarregada de representar a la cooperativa en aquesta trobada on, entre altres qüestions, va explicar als assistents que es fa a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA i les característiques i particularitats del nou projecte, destacant que és un projecte que compleix amb totes les normatives vigents i que compta amb totes les autoritzacions requerides per fer-lo realitat.

Així mateix, va destacar que el nou projecte dissenyat per TRACJUSA no representa cap risc per a la salut de les persones ni el territori i que esdevé una eina estratègica per a la valorització de les dejeccions ramaderes.

La gerent del GAP va explicar també que el canvi més substancial del projecte rau en la modificació de la font de calor que substituirà el gas natural, utilitzat fins ara, per un gas de síntesi produït a partir de la gasificació de Combustibles Sòlids de Residus, valoritzant també aquest producte convertint-lo en un combustible i evitant que acabi soterrat en un abocador. En aquest sentit, va explicar que en cap cas es cremarà brossa si no que es gasificaran CSR, tenint l’autorització per a la a gasificació d’un total de 45.000 tones anuals d’aquest producte.

Durant la jornada, organitzada per l’Ajuntament de Juneda, es va aprofundir en la situació del model econòmic actual i reivindicar, des del territori i amb agents actius del sector ramader, un nou model que sigui sostenible i que garanteixi a les explotacions ramaderes la viabilitat i la competitivitat.

Aquesta jornada es va plantejar amb la voluntat de defensar el primer sector: agrari i ramader, que ha de permetre mantenir el model productiu del territori i les oportunitats de desenvolupament dels municipis de la comarca.

Divendres passat, les oficines de GAP Cooperativa van esdevenir el marc de la celebració d’una reunió amb l’alcalde de Borges Blanques, Josep Ramon Ferran, per presentar-li de primera mà els objectius i projectes de la Fundació Ara Garrigues, entitat impulsada per GAP cooperativa, en el decurs de la qual també es va parlar sobre el nou projecte per a la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa.

En la mateixa línia d’actuació que en les darreres trobades amb empreses, entitats i responsables d’institucions de les Garrigues, Xavier Gispert, director de la Fundació Ara Garrigues, juntament amb Jordi Armengol, patró de la Fundació, van explicar al màxim mandatari de la capital de les Garrigues la voluntat de la Fundació de donar suport a l’emprenedoria, la innovació i el suport a projectes empresarials i socials que generin impacte positiu a la comarca. En aquest sentit, es va oferir a l’Ajuntament de les Borges Blanques plena col·laboració en iniciatives orientades al desenvolupament econòmic i la cohesió territorial i que ajudin a fixar la població al territori apostant per la sostenibilitat.

Durant la reunió, Jordi Armengol, membre de la Junta Directiva de GAP Cooperativa, impulsora de la Fundació Ara Garrigues, també va exposar el projecte de modernització de Tracjusa. Aquesta planta, un referent en la gestió responsable de dejeccions ramaderes, representa un pas endavant cap a la sostenibilitat i la innovació amb la seva capacitat per transformar residus sòlids recuperats (CSR) en energia neta i sostenible. Armengol va detallar els sistemes de control d’emissions i seguretat implementats a la planta, destacant que totes les mesures responen a estrictes criteris tècnics avalats per la Generalitat de Catalunya.

A més, Armengol va reiterar el compromís de GAP Cooperativa amb el territori, oferint suport a entitats socials, esportives i culturals de Borges Blanques. Aquesta aposta per la comunitat forma part del model de cooperació de GAP Cooperativa, que combina innovació i arrelament territorial per promoure el benestar i la cohesió social.

Un territori que afronta canvis per aconseguir un futur sostenible

Tracjusa és una iniciativa impulsada per més de 150 famílies de ramaders compromesos amb el territori. Amb la modernització de la planta, GAP Cooperativa vol consolidar el seu lideratge en la gestió circular dels recursos, donant resposta als reptes mediambientals derivats de la gestió de dejeccions ramaderes. El projecte, que substitueix l’ús de gas natural per calor generada amb CSR, s’alinea amb les normatives europees més exigents i té com a prioritat la salut de les persones i el medi ambient.

Malgrat algunes veus crítiques al territori, GAP Cooperativa defensa que aquesta planta és una solució viable per tractar d’una manera responsable i sostenible els excedents de dejeccions ramaderes i generar energia neta. “El nostre model no només és una resposta tècnica als problemes del sector, sinó una oportunitat per fer valdre el territori i assegurar el futur de l’agricultura i la ramaderia de la comarca”

L’actual equip de govern de l’Ajuntament de Borges Blanques contrari al projecte

Cal assenyalar que l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Borges Blanques ha manifestat públicament la seva oposició al nou projecte per Tracjusa. En aquest sentit, significar que després d’aquesta trobada amb representants de la Fundació i de GAP Cooperativa l’alcalde de Borges Blanques va participar en un acte organitzat per una plataforma crítica amb el projecte, on va explicar que en el decurs d’aquesta trobada havia manifestat als responsables de GAP (indicant també que aquest era el mateix missatge que havia transmès a responsables de Griñó) que “nosaltres volem que la comarca sigui vista com un territori on es produeixen aliments de qualitat i no com un espai on es fan les coses que en altres no es fan” i que si s’oposen al projecte és, bàsicament, perquè dóna solucions per a un model agroramader i productiu que cal repensar i que no és factible que a través de la tecnologia es doni solució als problemes que generen aquests models productius, sinó que cal anar a l’arrel i no provocar el problema.

GAP Cooperativa, compromís amb les Garrigues

Amb més de quarant anys d’experiència, GAP Cooperativa reafirma la seva missió de contribuir al desenvolupament sostenible de les Garrigues. Els projectes de la cooperativa, incloent-hi Nova Tracjusa, són exemples d’un model de gestió que combina eficiència, innovació i compromís amb les persones i el territori. Des de la seva creació, GAP ha treballat per millorar la qualitat de vida al món rural, fixant població al territori i promovent un model agrícola i ramader sostenible i competitiu.

La cinquena edició de Miravisions, celebrada a Juneda, s’ha consolidat un cop més com una cita imprescindible per al fotoperiodisme a Catalunya. Durant les jornades, organitzades per LA MIRA, més d’un centenar de professionals, experts i amants de la fotografia es van reunir per debatre i explorar els reptes i oportunitats del fotoperiodisme contemporani.

Una vegada més, GAP Cooperativa, reafirma el seu suport amb el territori i a la cultura; en aquesta ocasió, amb motiu de la seva col·laboració amb La Mira en l’organització d’una nova edició de Miravisions, les jornades de fotoperiodisme, concretament amb l’entrega de la quarta edició dels Premis Miravisions de Fotoperiodisme, un reconeixement als millors treballs fotogràfics de l’any. Aqusta col·laboració, iniciada fa tres anys, és només una de les més de 30 accions que GAP impulsa anualment, donant suport a projectes esportius, culturals, musicals i socials a la comarca de Les Garrigues.

Premis Miravisions 2024

La gala dels Premis Miravisions va ser un dels moments més esperats de l’esdeveniment. Aquest any, el fotoperiodista Tino Soriano ha rebut el Premi Miravisions d’Honor per la seva trajectòria professional. A més, els fotoperiodistes Àngel Garcia i Marc Sanyé van estara guardonats ex aequo pels seus treballs sobre la sequera a Catalunya, mentre que Miquel Muñoz, alumne de l’IEFC, va rebre el primer premi en la categoria d’estudiants pel seu treball sobre el tràfic d’éssers humans.

Aquests premis són una mostra del nivell altíssim del fotoperiodisme al país i un reflex dels valors que defensa GAP Cooperativa: compromís, responsabilitat i sostenibilitat, no només en l’àmbit agrícola, sinó en tots els aspectes de la vida social i cultural.

Miravisions, un referent del fotoperiodisme a Catalunya

El món fotoperiodístic català es va citar aquest cap de setmana a Juneda en el marc de la cinquena edició del Miravisions, les jornades de fotoperiodisme a Catalunya organitzades per LA MIRA, que s’han consolidat, després de cinc anys, com a punt de trobada anual del sector a Juneda. El municipi de les Garrigues es converteix, any rere any, en la capital del fotoperiodisme del país i, des de divendres, més d’un centenar de persones hi han passat per assistir a les taules rodones, tallers i espais del Miravisions. Les jornades van comptar amb la presència de referents de l’ofici, tant en l’àmbit català com a escala internacional, entre els quals destaquen Tino Soriano, el premi Pulitzer Emilio Morenatti, o el cap de fotografia de LA MIRA, Jordi Borràs, entre d’altres.

La nova edició del Miravisions va estar inaugurada dissabte al matí per la directora de LA MIRA, Magda Gregori, que va assegurar que, malgrat que el fotoperiodisme “conviu sempre amb diferents amenaces”, jornades com aquesta “demostren les oportunitats existents i la qualitat del fotoperiodisme que s’exerceix a casa nostra”. En els discursos d’obertura, també hi va participar la regidora de l’Ajuntament de Juneda Aina Camí, que va agraIr que el Miravisions s’hagi consolidat a Juneda i contribueixi a la dinamització cultural del poble i del país.

Reconeixement a Tino Soriano

El fotoperiodista Tino Soriano, guardonat amb el Premi Miravisions d’Honor d’enguany, i la reconeguda periodista Rosa Maria Calaf han encetat la jornada amb una conversa en la qual han reflexionat sobre la carrera de Soriano, així com sobre els reptes presents i futurs de l’ofici fotoperiodístic. Al vespre, Soriano, que té a l’esquena una llarga trajectòria en el fotoperiodisme i la fotografia de viatges en mitjans tant nacionals com internacionals, ha rebut el guardó d’homenatge a una trajectòria fotoperiodística que entrega LA MIRA anualment en el marc dels Premis Miravisions.

Després de la conversa inaugural, la jornada ha seguit amb un debat sobre els límits entre el fotoperiodisme i la fotografia documental amb els fotògrafs Ana Sánchez i Dani Codina, i el coordinador de l’exposicó “Mirada creuada” i del programa de sensibilització de Casal Petit-Oblates, Jaume Perelló Alorda, amb la moderació de la directora del Sense ficció de TV3 Montserrat Armengou. Al debat, els ponents han reflexionat sobre les borroses fronteres entre l’estil més informatiu i la fotografia documental, i han compartit amb l’audiència com es desenvolupa un projecte d’aquesta disciplina.

A la tarda s’han celebrat dues taules rodones més: una moderada pel periodista Oriol Bosch on les fotògrafes Ariadna Arnés i Maricel Blanch, juntament amb Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic i especialitzat en IA, i Pep Cruanyes, advocat i historiador, han debatut sobre com afecta la IA en l’àmbit dels drets d’autor dels fotoperiodistes. Finalment, per tancar la sessió de debats, els drons han pres el protagonisme en una conversa amb fotoperiodistes que fa anys que treballen amb drons i d’altres que tot just s’hi introdueixen en un context on cada vegada es fa més present l’ús d’aquesta tecnologia. Hi han participat Jordi Borràs, fotoperiodista i cap de fotografia de LA MIRA; Jordi Ribot, professor de fotografia i fotoperiodisme, i director d’ICONNA; David Aparicio, fotoperiodista; i Dèlia Serra, coordinadora del Grup de Suport Aeri dels Agents Rurals, que ha compartit amb els assistents els aspectes més tècnics dels drons en l’àmbit fotoperiodístic.

El fotoperiodista Emilio Morenatti, reconegut amb dos premis Pulitzer, va cloure l’edició d’enguany del Miravisions amb una revisió de portfolis que ha estat un èxit de convocatòria. L’organització de les jornades considera que el Miravisions, un any més, ha tingut molt bons resultats de participació, i ja està treballant per organitzar una sisena edició per continuar possibilitant aquest espai de trobada del fotoperiodisme als Països Catalans per compartir aprenentatges, experiències i qüestions que generen debats dins d’aquest sector.

Exposicions al CAMP fins al desembre

Les fotografies dels guanyadors del Premi Miravisions 2024 es podran veure fins al 15 de desembre en una exposició al CAMP Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, a Juneda, on també es poden visitar les mostres de fotografies de Tino Soriano i Protegiu-nos de tot mal, de Jordi Borràs.

Un compromís amb la cultura i el territori

Des de la seva fundació, GAP Cooperativa ha estat un referent en el compromís amb el desenvolupament sostenible de Les Garrigues, apostant per projectes que no només contribueixin al creixement econòmic, sinó que també enriqueixin la vida cultural i social de la regió. La seva participació a Miravisions és una mostra més d’aquesta missió, on el suport a la cultura i la preservació del talent local tenen un paper essencial.

“Per a nosaltres, és un orgull poder contribuir al reconeixement de treballs fotogràfics que capturen la realitat del nostre món i que conviden a la reflexió”, va comentar Jordi Armengol, membre de la Junta Directa de GAP Cooperativa, present en aquest acte de lliurament dels premis Miravisions. “El nostre compromís no només és amb el sector agrícola i ramader, sinó també amb les persones i amb el futur de la nostra comarca.”

Cap a un futur sostenible

La col·laboració de GAP Cooperativa amb esdeveniments com Miravisions no és una casualitat. Forma part d’una estratègia més àmplia que busca dinamitzar l’economia de Les Garrigues, fixar la població al territori i oferir oportunitats de desenvolupament tant en l’àmbit econòmic com cultural. Aquest enfocament també es veu reflectit en altres projectes de la cooperativa, com la gestió dels residus ramaders a través de TRACJUSA, la seva planta de tractament de dejeccions ramaderes que afavoreix una gestió responsable i sostenible dels purins, contribuint a l’economia circular i a la protecció del medi ambient​​.

Per a GAP Cooperativa, el fotoperiodisme, com qualsevol altra manifestació artística o cultural, esportiva, social duta a terme a les Garrigues és una forma de connexió amb el territori i amb la seva gent.