TRACJUSA: un model innovador de valorització energètica per avançar en l’economia circular

La planta de transformació de dejeccions ramaderes a les Garrigues aposta per la valorització energètica per reduir la dependència dels abocadors i contribuir a la seguretat energètica

El nou projecte de valorització energètica de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA marca un abans i un després en la gestió de residus no reciclables. En transformar aquests residus en energia, contribuïm activament a l’objectiu europeu de reduir dràsticament l’eliminació en abocadors, promovent un model basat en l’economia circular.

La valorització energètica es posiciona com una solució clau en la gestió de residus no reciclables, alineant-se amb els objectius de la Unió Europea per minimitzar l’impacte ambiental dels abocadors. En aquest context, el nou projecte de funcionament dissenyat per a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA ha fet un pas decisiu amb un nou model de funcionament que permet aprofitar l’energia continguda en els residus per transformar-los en electricitat i calor.

Un problema urgent a Espanya

Espanya segueix lluny dels objectius europeus en matèria de gestió de residus: actualment, prop del 50% dels residus encara acaben en abocadors, generant emissions de gasos d’efecte hivernacle com el metà i la pèrdua de recursos potencialment aprofitables. En canvi, països com Alemanya, Àustria o els Països Baixos han aconseguit taxes d’eliminació en abocadors properes a zero gràcies a la combinació de reciclatge i valorització energètica.

El paper clau de TRACJUSA

El nou projecte implementat a la planta de transformació de dejeccions ramaderes TRACJUSA permet:

  • Substituir combustibles fòssils per energia recuperada de residus no reciclables.
  • Optimitzar el tractament de dejeccions ramaderes, promovent el seu ús com a fertilitzant orgànic.
  • Contribuir a la reducció de la contaminació d’aqüífers i emissions de metà.
  • Reduir la dependència de fonts no renovables.

Una aposta per la sostenibilitat

La valorització energètica no només es presenta com una alternativa sostenible, sinó que també aporta estabilitat en el context actual de crisi energètica. A Europa, aquesta tecnologia ja permet subministrar calefacció a més de 17 milions de persones. Projectes com el de TRACJUSA, es presenten com una gran oportunitat per tancar la bretxa amb altres països i avançar cap a un model d’economia circular eficient i responsable.

GAP Cooperativa, impulsora d’aquest projecte, reitera el seu compromís amb la innovació i la sostenibilitat, promovent solucions eficaces per a la gestió de residus i la producció d’energia neta.

GAP Cooperativa obté la llicència d’obres per al nou projecte per TRACJUSA i avança cap a una gestió sostenible de dejeccions ramaderes

Les obres s’iniciaran aviat i la previsió és que la planta estigui en funcionament el primer trimestre de 2026

Juneda, 12 de març de 2025.- El nou projecte per a la planta de dejeccions ramaderes Tracjusa ha obtingut la llicència municipal per iniciar les obres de la planta de gasificació, la qual ja va autoritzar la Generalitat de Catalunya i que representa un avenç significatiu tant en la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes a Les Garrigues com una millora mediambiental important per a la zona.

Segons Eduard Cau, president de GAP Cooperativa, “amb la llicència d’obres fem un pas decisiu cap a la materialització del nou projecte per a Tracjusa, consolidant un projecte pioner que garanteix una gestió sostenible de les dejeccions ramaderes, redueix l’impacte ambiental i contribueix al desenvolupament econòmic i social del territori”.

El projecte impulsat per GAP cooperativa és una transformació de l’actual planta de tractament de dejeccions ramaderes, un model que sempre ha estat referència al conjunt de l’Estat com a exemple de bones pràctiques. Des de la seva creació fa 25 anys, GAP Cooperativa ha treballat per consolidar un sistema de gestió innovador i sostenible, reflectint el seu compromís amb el medi ambient, el sector porcí i el territori.

L’objectiu del projecte de la Nova Tracjusa és donar una solució sostenible i eficient als reptes ambientals i energètics del territori, promovent un model respectuós amb l’entorn per a la gestió dels purins a la comarca. Gràcies a aquest tipus d’instal·lacions, es produeixen fertilitzants d’alta qualitat i es redueix la contaminació del sòl i dels aqüífers, evitant els impactes negatius dels excedents de purins.

Un projecte imprescindible per al sector i el territori

Entre els beneficis que comporta la planta de gasificació és que permetrà generar energia verda i neta, evitant l’ús de combustibles fòssils. Per aconseguir-ho, es farà servir combustible sostenible (CSR), fet que suposarà la reducció del 85% de les emissions de CO₂ en comparació amb l’ús de gas fòssil no renovable.

Aquesta tecnologia innovadora és la mateixa que s’està implementant a altres punts de Catalunya, com és el cas de Tarragona. Aquest tipus de projectes demostren que la gasificació és una tecnologia clau per a la transició cap a un model energètic més sostenible i eficient, amb un impacte positiu tant a nivell ambiental com econòmic.

Compromís amb el territori i avals mediambientals

El projecte, que compta amb totes les autoritzacions necessàries per al seu desenvolupament, operarà sota les estrictes normes mediambientals i sanitàries, tant en l’àmbit autonòmic, estatal i europeu. Els informes favorables de les autoritats competents com la Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció General de Salut, garanteixen la seguretat del projecte per al medi ambient i la salut de les persones.

GAP Cooperativa, que agrupa més de 160 famílies ramaderes de Les Garrigues, sempre ha mostrat un elevat grau de compromís amb el sector i amb l’entorn. En aquest sentit, Cau afirma que “continuarem treballant per garantir una gestió responsable i eficient, tant per al sector porcí com per al medi ambient i la comunitat.”

GAP Cooperativa, referent en la gestió sostenible de dejeccions ramaderes, participa en la jornada de Cajamar i Interporc a la Llotja de Lleida

El passat dimecres 5 de febrer, la Llotja de Lleida va acollir la presentació de l’últim informe sobre el model econòmic estatal del sector porcí, elaborat per Cajamar i Interporc. L’acte va reunir representants de la indústria, experts i professionals del sector, amb l’objectiu de debatre sobre els reptes i oportunitats d’un sector que té un paper clau en l’economia i la sostenibilitat del medi rural.

Cajamar i Interporc van presentar ahir a la Llotja de Lleida el seu informe titulat Els reptes del sector porcí espanyol, una completa anàlisi del model econòmic d’aquest sector. Aquest estudi fa valdre una ramaderia moderna i responsable, enfocada no només a liderar en producció, sinó també a garantir la qualitat i sostenibilitat en tots els seus processos, responent a les necessitats de consumidors i societat.

Manuel Lainez Andrés, director d’Innovació i Desenvolupament Agroalimentari de Cajamar, i Daniel De Miguel, director internacional d’Interporc, van ser els encarregats de desgranar els detalls d’aquest informe. Un dels punts destacats va ser que el 96% del cens estatal de porcs es concentra en municipis amb menys de 30.000 habitants, fet que subratlla l’aportació del sector al desenvolupament rural. Malgrat això, aquesta contribució sovint passa desapercebuda per al gran públic, fet que reforça la necessitat d’una millor comunicació per posar en relleu el seu impacte positiu.

Amb xifres d’exportació que arriben als 9,2 milions de tones anuals i un consum intern en descens, el sector porcí afronta el repte constant d’adaptar-se als canvis. L’economia circular es presenta com una estratègia clau per augmentar l’eficiència i sostenibilitat de la producció. Aquesta jornada, moderada per Daniel Babot, catedràtic de Ciència Animal de la Universitat de Lleida, també va servir per presentar experiències destacades del sector.

Entre aquestes, Coral Carrasco, coordinadora d’R+D i sostenibilitat del Grup Vall Companys, va compartir el projecte PENTA, destinat a reduir la petjada de carboni de l’empresa. Per la seva banda, Fernando Ederra, gerent de Tauste CGE, SL., va exposar la gestió de fems com a fertilitzant. Luis Viscasillas, responsable de sostenibilitat del Grupo Jorge, va destacar la importància de trobar solucions creatives davant les dificultats, destacant l’adaptabilitat i innovació com a eixos centrals del futur del sector.

La experiència de GAP Cooperativa en la gestíó de les dejeccions ramaderes

En aquesta  mateixa línia, GAP Cooperativa va ser un altre dels actors participants en aquesta jornada. Mónica Jiménez, gerent de GAP Cooperativa va compartir la seva experiència i coneixements sobre la gestió de dejeccions ramaderes que desenvolupa la cooperativa. En la seva intervenció, va destacar el model d’economia circular implementat per GAP, que permet transformar els excedents de dejeccions en adob orgànic d’alta qualitat, contribuint així a la sostenibilitat de les explotacions i al respecte pel medi ambient.

Especial menció va tenir la planta de tractament de dejeccions de TRACJUSA, que des de fa més de vint anys ha estat un referent europeu en l’aprofitament i valorització dels purins. Amb la implantació del nou model de gestió projectat per la planta es preveu una millora significativa en l’eficiència i sostenibilitat del procés, gràcies a la substitució de l’actual font de calor -basada en gas natural– per un gas de síntesi generat a través d’un procés de gasificació de Combustibles Sòlids de Residus (CSR). Aquesta innovació permetrà reduir fins a un 85% les emissions de CO2 de la planta, donant una segona vida a materials que, d’una altra manera, acabarien en abocadors.

Amb aquesta participació, GAP Cooperativa referma el seu compromís amb la innovació, la sostenibilitat i la millora contínua en la gestió de dejeccions ramaderes, consolidant-se com un model a seguir en l’àmbit europeu.

Declaració obligatòria del cens d’animals

La declaració del cens dels animals presents a l’explotació ramadera és obligatòria de conformitat amb les normatives sectorials de les diferents espècies, i amb el Decret 40/2014, d’ordenació de les explotacions ramaderes. 

La declararió del cens dels animals presents a l’explotació s’ha de fer abans de l’1 de març de l’any en curs. L’han de fer totes les explotacions ramaderes, llevat de les de boví i equí, que tenen una declaració del cens automàtica.

Els autònoms, professionals, empreses, entitats i altres col·lectius han de realitzar les tramitacions per internet mitjançant el Sistema de gestió telemàtica ramadera (GTR). La documentació que aportis per un altre canal no es tindrà en compte ni es computarà a efectes de data de presentació. Aquesta comunicació només la pots fer presencialment si ets un particular (persona física amb finalitat d’autoconsum).

S’ha de presentar a través del sistema GTR (Gestió Telemàtica Ramadera).

Més informació

GAP Cooperativa suport i assessorament en la tramitació del cens

Com sempre, el personal tècnic de GAP Cooperativa està a disposició dels seus associats i associades per ajudar-vos en la realització d’aquesta tramitació.

Algunes dades d’interès en funció del tipus d’animals

Porcí
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el cens d’animals presents a l’explotació a 31 de desembre de l’any anterior. En cas que alguna nau, o la totalitat de les naus, estiguessin buides en aquesta data, cal informar el número total (sumatori) d’animals de la darrera entrada.

Aviram carn i de recria
Data del cens a declarar: Darrera entrada d’aus a cada nau entre 01/01/2024 i 31/12/2024
Cal declarar el número d’animals que es corresponguin amb la darrera entrada d’aus a cada nau.

Aviram de posta
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el cens present a l’explotació a 31 de desembre de l’any anterior a la declaració del cens.

Aviram selecció / multiplicació
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el cens present a l’explotació a 31 de desembre de l’any anterior a la declaració del cens, desglossat per categories (femelles, mascles).

Aviram d’incubadora
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el número d’ous incubats a l’any a l’explotació fins a 31 de desembre de l’any anterior a la declaració del cens.

Oví i cabrum
Data del cens a declarar: 1 de gener de 2025
Cal declarar el cens d’animals a dia 1 de gener de l’any en curs.

Apícola
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el cens de les arnes a 31 de desembre de l’any anterior.

Cunícola
Data del cens a declarar: Data en què es realitza la declaració
En explotacions de reproducció: es declara el número total d’animals que es manté estable durant l’any anterior.
En explotacions d’engreix: es declara la suma dels animals entrats a cada engreixada, dividida pel número d’engreixades.

Altres espècies
Data del cens a declarar: Data en què es realitza la declaració.
Cal declarar el número total d’animals en l’explotació a la data de declaració i els kg totals (si escau).

Bon Nadal i feliç any nou

Amb l’arribada d’aquestes dates tan especials, des de GAP Cooperativa volem transmetre el nostres més sincer agraïment a tota la pagesia de les Garrigues: A les dones i els homes que cada dia treballen amb compromís i esforç per mantenir viu el nostre territori. La vostra dedicació és clau per preservar la terra, produir aliments de qualitat i mantenir l’essència de la nostra comarca i el seu entorn.

Aqueste festes són un bon moment per tornar a recordar que sou essencials, que la vostra feina contribueix no només al desenvolupament econòmic del nostre territori sinó també a proveir-nos d’aliments de qualitat i al manteniment d’un model de vida rural, sostenible i respectuós amb el medi natural.

Des de GAP Cooperativa reiterem el nostre compromís ferm amb les persones i el territori. Junts seguirem impulsant projectes que garanteixin un futur digne per a la pagesia i la ramaderia de les nostres contrades.

Us desitgem unes festes plenes de pau, salut i prosperitat, i un any nou carregat de noves oportunitats per a la comarca de les Garrigues.

Sortejos que fan territori

Des de GAP Cooperativa volem contribuir a donar visibilitat i promocionar els productes produïts i les activitats desenvolupades a la nostra comarca, a l’esforç dels nostres veïns i veïnes per dinamitzar el territori. En aquest sentit, entre altres iniciatives dutes a terme per la cooperativa amb aquest propòsit, el passat mes de setembre vam engegar tota una sèrie de sortejos amb premis vinculats amb Les Garrigues.

Amb l’objectiu d’aportar un nou granet de sorra per donar visibilitat als productes del territori, al comerç local, a les activitats impulsades a la comarca de les Garrigues, el passat mes de setembre vam començar a realitzar tot un seguit de sortejos a la nostra xarxa social instagram amb premis molt garriguencs; el darrer, un sorteig de quatre àpats per gaudir de la 30a edició de la Mostra Gastronòmica de les Garrigues. Uns sortejos, que d’una manera lúdica esdevenen un petit aparador pels productes de proximitat, el comerç local i les activitats culturals organitzades a la comarca.

Aquesta setmana hem lliurat el premi a les guanyadores del sorteig de quatre àpats per gaudir de la 30a Mostra Gastronòmica de les Garrigues. Als dos primers sortejos van lliurar un lot de vins dels cellers de la DO Costers del Segre, de la subzona de les Garrigues i entrades per gaudir de la programació del teatre de Juneda.

Promoció del territori i consum de proximitat

A GAP Cooperativa mantenim una aposta decidida per promoure el consum responsable i el suport a l’economia local, en un clar compromís amb el territori i les persones. Per això, com sempre, continuem animant a tots els habitants de la comarca a consumir productes de proximitat, comprar a les botigues locals i contractar serveis del territori;  així com a participar activament a les diferents propostes culturals i socials que es desenvolupen a la comarca.

Compromís amb el territori i les persones

Amb aquesta mena d’accions, que s’afegeixen a altres com la col·laboració directa amb més de trenta entitats esportives, culturals i socials de la comarca, GAP Cooperativa reafirma el seu compromís amb el desenvolupament socioeconòmic sostenible i la cohesió social de la comarca; un compromís que troba la seva màxima expressió en la creació de la Fundació Ara Garrigues, que té com a principal missió dinamitzar l’economia de les Garrigues a través de l’impuls i suport directe a projectes d’economia real amb implantació física a la comarca de les Garrigues.

Proper sorteig en camí!

Amb aquesta nova iniciativa, GAP Cooperativa vol continuar sorprenent i premiant la seva comunitat, tot establint un vincle directe amb els productors, comerciants i creadors locals. Estigueu atents: ben aviat, arribarà un nou sorteig amb un toc molt nadalenc per continuar descobrint i gaudint del millor de les Garrigues.

La FCAC exigeix al DARPA agilització en la resolució d’expedients ambientals de granges

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha mantingut una reunió, en el marc del Grup de Treball de Ramaderia, amb Neus Ferrete, subdirectora general d’Agricultura, i Mercè Soler, subdirectora general de Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) amb l’objectiu de continuar abordant l’actual situació del sector ramader i per plantejar els reptes de futur.

S’ha fet seguiment dels temes tractats a les anteriors reunions i s’ha incidit en els que més inquieten al sector com són l’agilització de permisos d’adequació de normatives d’ordenació animal, la necessitat de flexibilització de les distàncies per ampliació de les granges per adaptar-se a les normatives en benestar animal, les deficiències en l’actual sistema de recollida de cadàvers. Actualment, la gran preocupació del sector ramader és la demora de l’administració en la resolució d’expedients ambientals sigui per a plantes de biogàs o bé per a la implantació de sistemes d’hidròlisi a les granges, en els quals, en el millor dels casos, la mitjana de resolució és de dos anys.

La FCAC ha aconseguit el compromís de l’Administració per a la creació d’equips interdepartamentals de treball per a l’agilització de tràmits burocràtics. Addicionalment, hem aconseguit el compromís de traslladar propostes fermes al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) sobre l’afectació de la restricció de moviments en boví no afectat per la llengua blava i la repercussió que tindrà en el comerç. Hem proposat la realització d’un Pla voluntari de control i d’erradicació del PRRS en zones amb més densitat de granges de porcí, ja que al tractar-se d’una malaltia de declaració no obligatòria, no existeixen vacunes i la recontaminació a les granges és contant, posant en perill la viabilitat de les mares i el model productiu. Les representants del DARPA ens han sol·licitat cooperació per continuar treballant conjuntament i a emplaçar-nos a una nova reunió del grup de treball.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)

GAP Cooperativa, un model de sostenibilitat i economia circular al sector porcí

En el marc de l’informe “Els Reptes del Sector Porcí Espanyol”, la cooperativa GAP i la seva planta de tractament de purins TRACJUSA destaquen com a referents en la gestió sostenible de residus ramaders. El document ressalta la contribució a l’economia circular i al desenvolupament ambientalment responsable a la comarca de les Garrigues.

Aquest informe, presentat per Interporc el mes de juliol passat, recull les dades més recents del sector porcí a Espanya, destacant-ne el creixement, l’impacte econòmic i el ferm compromís amb la sostenibilitat en les dimensions econòmica, social i mediambiental. El sector porcí de capa blanca es consolida com un dels principals motors de leconomia nacional, amb una producció de 4,85 milions de tones i una aportació del 9,5% al ​​PIB industrial.

Anàlisi específica de GAP Cooperativa i TRACJUSA (pag 142/44)

L’informe “Els Reptes del Sector Porcí Espanyol” dedica una secció destacada a l’anàlisi del cas de GAP Cooperativa i TRACJUSA, subratllant-ne el paper clau en la sostenibilitat del sector porcí a Espanya. La pàgina 142 de l’informe assenyala positivament com GAP Cooperativa ha implementat models avançats de gestió de purins i valorització de residus que beneficien tant els ramaders com el medi ambient.

La història de GAP Cooperativa i TRACJUSA

GAP Cooperativa, amb més de 140 socis, s’ha consolidat com una de les principals entitats de referència en la gestió de purins a la regió. Amb més de 17.000 reproductores i 249.500 places d’engreix vinculades als seus associats, GAP ha aconseguit integrar un sistema que no només controla l’impacte ambiental de les explotacions, sinó que optimitza la producció agrícola en més de 5.000 hectàrees de cultiu.

Des dels seus inicis a finals dels anys 90, GAP ha buscat solucions sostenibles per a l’excés de purins a una regió caracteritzada per l’alta densitat ramadera. El 2001 i el 2004, la construcció de les plantes TRACJUSA i VAG (en l’actualitat Neoelectra és el propietari majoritari d’aquesta planta; això no obstant, la planta continua sent un punt de referència per al tractament dels excedents de dejeccions ramaderes dels socis/ es ) va marcar una fita en la seva estratègia mediambiental, que va permetre el tractament de milers de tones de purins, que després són convertits en fertilitzant orgànic d’alta qualitat.

Impacte a l’economia circular

El tractament de purins mitjançant tecnologies innovadores ha estat clau per reduir l’impacte d’aquests residus a la zona. TRACJUSA i VAG utilitzen processos d’assecatge i valorització que no només disminueixen els residus, sinó que contribueixen a l’exportació de fertilitzants a altres zones agrícoles amb demanda. Aquest enfocament ha permès que GAP Cooperativa sigui pionera en la implementació d’un sistema d’economia circular, on els purins no són vistos com a residus, sinó com a recurs valuós per a l’agricultura.

Cap a un futur sostenible

L’informe destaca el compromís de GAP Cooperativa amb el desenvolupament de tecnologies que asseguren una producció porcina més neta i eficient. La integració de sistemes de gasificació de residus urbans en els seus processos d’assecatge és un exemple clar de la seva voluntat de buscar constantment millorar les seves pràctiques, alineant-se amb els objectius de sostenibilitat de la Unió Europea.

A més, GAP Cooperativa ha implementat mesures per garantir que les operacions siguin beneficioses per a l’entorn rural. La generació d’ocupació, la retenció de la població a les zones rurals i la capacitació de nous ramaders són alguns dels èxits addicionals que ha aconseguit la cooperativa, consolidant-se com un actor clau en el desenvolupament socioeconòmic de la comarca de les Garrigues

Amb aquests avenços, GAP és un clar exemple de com les cooperatives poden contribuir de manera significativa a l’economia circular i a la protecció del medi ambient. En definitiva, l’informe “Els Reptes del Sector Porcí Espanyol” valora la tasca de GAP Cooperativa destacant el seu paper pioner en la sostenibilitat del sector ramader. A través de la gestió responsable de purins i l’aposta per l’economia circular, aquestes entitats no només milloren la producció porcina, sinó que també protegeixen l’entorn natural i promouen un model de desenvolupament econòmic i social sostenible per a la regió. GAP ha apostat fermament per l’optimització de la base agrària de la zona d’actuació i ha ajustat les quantitats de nutrients requerits en funció del balanç agronòmic. L’existència de les plantes de tractament de purins ha permès exportar els excedents a altres zones agràries amb necessitats de fertilitzants.

Interporc destaca el lideratge del sector porcí a Espanya i el seu compromís amb la sostenibilitat

A través d’aquest informe, la Interprofessional Agroalimentària del Porcí de Capa Blanca, que recull les dades més recents del sector porcí a Espanya, se’n destaca el creixement, l’impacte econòmic i el ferm compromís amb la sostenibilitat en les dimensions econòmica, social i mediambiental. El sector, que es caracteritza per la seva humilitat i el seu fort arrelament a les zones rurals del país, ha aconseguit erigir-se en líder en la producció europea, amb una xifra rècord de 4,85 milions de tones el 2023.

Impacte econòmic i lideratge europeu

El sector porcí representa el 9,5% del PIB industrial, fet que el converteix en un pilar fonamental de l’economia espanyola. A més, ocupa el 40,7% de la producció ramadera final i el 15,8% de la producció final agrària del país. En termes d’ocupació, el sector genera 415.000 llocs de treball directes, indirectes i induïts, cosa que representa el 2,3% de l’ocupació total a Espanya.

La capacitat exportadora del sector també té un paper clau a l’economia nacional. Només el 2023, es van exportar 2,75 milions de tones de carn fresca i productes elaborats a més de 130 països, destacant mercats estratègics com la Xina, França, Itàlia, el Japó i les Filipines.

Compromís amb la sostenibilitat

Més enllà dels números, el que defineix realment la indústria porcina espanyola és el seu compromís amb un model de triple sostenibilitat. Aquest enfocament cerca equilibrar el creixement econòmic amb la responsabilitat social i la protecció mediambiental. El sector ha apostat per una ramaderia moderna i responsable, amb l’objectiu no sols de liderar en volum de producció, sinó també de qualitat i sostenibilitat al llarg de tota la cadena de valor.

En aquest sentit, la monografia presentada ressalta com el sector porcí ha adoptat pràctiques innovadores i sostenibles, posicionant-se com un referent a nivell global quant a responsabilitat mediambiental.

La publicació d’aquesta monografia no només reafirma el lideratge del sector porcí de capa blanca a Espanya, sinó també el compromís amb el desenvolupament sostenible i el paper crucial en l’economia del país.

Accés informe

Conferència de Toni Manzano a Mas Miravall organitzada per la Fundació Ara Garrigues

L’acte, que tindrà lloc el 23 de maig, començarà a les 19.00 h amb una breu presentació de la Fundació Ara Garrigues, a la que seguirà la conferència L’aventura de crear una startup: lliçons apreses i passos” següents”, a càrrec de Toni Manzano, expert en l’aplicació de la intel·ligència artificial en el procés de fabricació de medicaments i cofundador i director científic d’Aizon.

El pròxim 23 de maig tindrà lloc aquesta trobada, que té com a principal objectiu presentar  i apropar al territori a la fundació Ara Garrigues; així com facilitar als assistents una informació de valor relacionada amb la creació i desenvolupament d’empreses emergents a través de la conferència titulada “L’aventura de crear una startup: lliçons apreses i passos” següents” a càrrec de Toni Manzano, un gran expert en intel·ligència artificial aplicada al procés de fabricació de medicaments i cofundador de l’empresa Aizon, amb seu en Silicon Valley, entre altres activitats empresarials, d’assessorament i docents, resident a Vinaixa des de fa quatre anys.

Aquesta trobada començarà a les 19.00 hores amb una breu presentació dels objectius de la Fundació Ara Garrigues a càrrec d’Eduard Cau, president del patronat d’aquesta fundació. Al voltant de les 19.15 hores començarà aquesta conferència de Toni Manzano, resident a Vinaixa des de fa quatre anys, que donarà pas a una tertúlia entre els assistents.

Fundació Ara Garrigues

La Fundació Ara Garrigues és una entitat privada independent, impulsada per la cooperativa de ramaders i ramaderes de les Garrigues GAP Cooperativa, que agrupa a persones, empreses i entitats de diferents àmbits, especialment vinculades amb l’agricultura i la ramaderia, amb la missió de dinamitzar l’economia de la comarca a través de l’impuls i suport econòmic directe a projectes d’economia real amb implantació física a la comarca de les Garrigues.

La Fundació Ara Garrigues invertirà recursos humans, econòmics i logístics destinats a contribuir d’una manera efectiva i directa a millorar la competitivitat del nostre territori i projectar-lo a l’exterior, fomentant i donant suport a l’emprenedoria, la innovació i la cohesió social.

Una qüestió de model ramader

El diari Segre del passat dijous 29 de febrer publica al seu apartat d’opinió un interessant article de Jordi Armengol, responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos (i membre de la junta directiva de GAP Cooperativa) on plasma les seves reflexions sobre els models ramaders i la visió que es té dels mateixos segons d’on “vingui la mirada” del propi sector, l’administració o el món urbà. Sens dubte, un article que posa en valor la tasca feta per la pagesia catalana i la necessitat de donar suport a la seva feina i que insta al consumidor a canviar el seus hàbits de consum i apostar per un consum responsable i de proximitat, ja que es jugar, entre altres aspectes la seva salut.

Jordi Armengol I Responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos

Diari Segre – Opinio 29/02/24

L’explotació familiar agrària ha de ser l’eix de les polítiques agràries a casa nostra i s’ha d’expulsar el capital i tot el que representa en les empreses agràries i el seu entorn. Ens assequem per les sangoneres que ens parasiten, i ens mataran. Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat. Els nostres veïns ignoren que això forma part de la nostra manera de viure. avui se’ns exigeix produir sota el principi de la sostenibilitat; allò que s’obvia en el discurs i les polítiques és que la primera sostenibilitat que hem de defensar és l’econòmica, després la social i, finalment, l’ambiental. aquí sí que l’ordre dels factors altera el producte… Nosaltres produïm per a un mercat i si hem d’adaptar la producció al mercat ho fem, allò que no podem és donar duros a quatre pessetes. Hom ha de pagar el que val.

Aquest sentiment és general entre pagesos i ramaders. En canvi, una visió estereotipada i bucòlica del sector, una societat que ignora els problemes de relleu generacional i falta de viabilitat econòmica dels pagesos i una opinió publica- da que s’apunta ràpidament a criminalitzar el sector per tal de defensar el parc temàtic que vol trobar-se quan surt de l’àrea metropolitana… acaben creant monstres com les veus que diuen: “Aquí no podrem venir el cap de setmana perquè fa pudor o hi ha pols.” No en- tenen que pagesos i ramaders vivim i treballem als pobles.

Aquesta pudor que senten de fems i gallinasses o purins sempre havia estat associada a riquesa. Els nostres pares saben que aquelles dejeccions eren l’adob que tenien dispo- nible per femar les terres. És evident que avui estem obli gats a reduir l’impacte que la nostra activitat genera en el nostre entorn; és una qüestió de supervivència.

Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat

El futur de la producció ramadera a Europa està a debat, les mesures que des de la Co- missió Europea i el Parlament Europeu proposen i legislen avancen cap a la limitació de l’activitat i la millora en ma- tèria de benestar animal a les granges. Això desencadenarà una reducció de la producció de la carn que produïm a les granges catalanes i també passarà el mateix amb la producció agrícola.

Al mateix temps, continu- aran abaixant aranzels a les importacions de països ter- cers que permeten l’entrada a la Unió Europea d’aliments que, en molts casos, no com- pleixen les exigències europees de fitosanitaris, medicaments ni benestar animal… La revol- ta pagesa posa en evidència i denuncia aquest malestar, una denúncia que ja és present en les lluites sindicals des de fa molts anys, però ara, amb l’es- clat de la revolta, algú hauria de plantejar-se si aquest és el model a seguir. Com a exem- ple, a la Unió Europea no es pot comercialitzar cap motor de combustió que no com- pleixi la normativa d’emissi- ons Euro6, en canvi, podem menjar-nos els productes que ens entren d’altres països i que encara tenen autoritzats fitosanitaris o medicaments que a Europa fa més de 25 anys que es van prohibir per una qüestió de salut pública? Pensem-hi…

Ara bé, mentre hi penseu, fixeu-vos bé en les etiquetes dels productes que consumiu. Sigueu crítics, exigiu els pro- ductes d’aquí. Recordeu que si tenim capacitat d’exportar fruita i carn a mercats amb més poder adquisitiu és que valo- ren la qualitat i la traçabilitat de la nostra producció. Potser els productors no cobrarem un preu just, però segur que la vostra salut ho agrairà.